34.- LA ESSA

TEMA 34

FRICATIVES ALVEOLARS

[S]

[Z]
LA ESSA SORDA

LA ESSA SONORA
Castellà = casa

Anglès = easy
Francès = maison
Caça

Casa
Passar

Pesar
Cinc

Zinc



S – SS – Ç – CE – CI – X

S – Z - X

LA ESSA SORDA

S

a) A començament de paraula:

Sobre, sucre, sol, silenci, somera, suro, sort,…

b) Enmig de mot darrere de consonant:

Consonant, ensaïmada, consum, ensinistrar, ànsia, pensar,...

c) A fi de paraula:

Tros, calabós, tos, espòs, arròs, fals (adjetiu), pes, ris,…

d) EXCEPCIONALMENT entre vocals (darrere de certs prefixos):

ANTI- à antisocial
ENTRE- à entresòl
A- à asimetria
CONTRA- à contrasentit
MONO- à monosíl·lab

SS

a) Enmig de mot entre vocals:

Bossa, passar, tassa, missa, assassí, possessió, trossos, tassó,...






Ç (Sempre davant de les vocals « A », « O », « U »)

a) A fi de paraula :

Braç, llaç, feliç, arboç, precoç, falç (sustantiu), esforç, glaç,..

b) Enmig de paraula darrere de consonant :

Força, alçament, torçar, escurçió, escurçar, llençar, forçar,…

c) Les acabades en: (la majoria)

-ANÇA à aliança, assegurança, matança, concordança, lloança,…
EXCEPCIONS à dansa, pansa, nansa,...

-ENÇA à prometença, temença, creença,...
EXCEPCIONS à defensa, recompensa,...

d) Enmig de mot entre vocals :

Caçar, raça, puça, coça, plaça,...


C (sempre davant de les vocals « E », « I »)

a) A començament de mot :

Ciutat, cervell, cementiri, cec, cerimònia, ciri,...

b) Enmig de mot darrere de consonant :

Concert, enciam, incendi, incívic, encetar,...

c) Enmig de mot entre vocals :

Gràcia, àcid, fàcil, cacera, drecera, facilitar,...

X (es pronuncia [ks])

Taxi, taxa, lèxic, índex, apèndix, Fèlix,…
LA ESSA SONORA [Z] (S – Z – X)

S

a) Enmig de paraula entre vocals

Casa, cosa, pesar, posar, ase, desar, resar, física,…

b) Darrere de consonant quan hi ha les partícules

TRANS à trànsit, transistor, transatlàntic, transició, transeünt
FONS à enfonsar
DINS à endinsar

c) A la fi de mot si la paraula següent comença en “VOCAL” o “H”.

Els animals
Els homes
Les herbes
Els ous
Aquests individus

Z

a) A començament de mot

Zero, zebra, zoo, zulú, zenit, zinc,…

b) Enmig de paraula darrere de consonant

Bronze, calze, alzina, polze (dit), embranzida (impuls), colze, onze,…

c) Enmig de mot entre vocals

Ozó, protozou, espermatozou, topazi, Bizanci, trapezi,…


EXCEPCIONS: Els compostos de –FONS, -DINS- i –TRANS- ja que, malgrat que s’escriguin amb s després consonant, cal que es pronunciïn sonors: enfonsar, endinsar, trànsit,…

X

És pronuncia [gz] à EX + “Vocal” o EX + “H”

Examen, exercici, exèrcit, exhumar, exonerar, exhortar, exhibir, exhaurir.



CAL RECORDAR:

Hi ha una colla de paraules que sovint són pronuncides erròniament como a sordes en lloc de sonores:

Països, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, presumpte, anàlisi, casino, lesió, nasal, fase, centèsim, decisió, paisatge, zoològic, zona, zebra, Àsia, Eusebi, Susanna,…

FIXA-T’HI

Fixa’t també que hi algunes paraules que en castellà acaben en –S, però que en català no:
Oasi, tesi, crisi, dosi, anàlisi, hipòtesi, paràlisi, parèntesi, èmfasi…

CAL RECORDAR:

La lletra X representa un so compost en algunes paraules. Aquest so pot ser:
Sonor [gz]
En les paraules començades per EX- seguit de vocal o H:
Exemple, exercici, examen, exacte,...
Sord [ks]
En la resta : taxi, luxe, índex, fix, excursió, experiment, exposició,...
D’altra banda fixa’t que el grup CC també es pronuncia [ks] :
Acció, accent, accident, acceptar…

33.- PERQUÈ

TEMA 33

PERQUÈ - PER QUÈ - PER A QUÈ

1.- PERQUÈ
(Conjunció causal) + verb en indicatiu =
à JA QUE,
à ATÈS QUE

Ha protestat perquè s’ha sentit discriminat

2.- PERQUÈ
(Conjunció final) + verb en subjuntiu =
à A FI QUE,
à AMB L’OBJETIU QUE,

M’ho ha comunicat perquè ho sàpiga

Fan els cursos perquè els alumnes estiguin preparats

3.- PERQUÈ
(sustantiu) =
à EL MOTIU
à LA CAUSA

No entenc el perquè de la seva reacció

4.- PER (preposició) + QUÈ (pronom interrogatiu) =
à QUÈ (quina cosa, quin motiu)

Per què sempre arribes tard?

No sé per què sempre arribes tard

5.- PER (preposició) + QUÈ (relatiu tònic o fort) =
à EL CUAL, LA CUAL, LES QUALS, ELS QUALS
Depèn d’un nom anomenat antecedent.

El motiu per què ho fa el desconec

6.- PER A (preposició) + QUÈ (pronom interrogatiu) =
à QUINA COSA,
à QUIN MOTIU

Per a què serveix aquest instrument?

7.- DONCS (IDÒ)
Conjunció consecutiva = EN CONSEQÜÈNCIA
= PER TANT

No expressa mai causa (perquè + verb en indicatiu, JA QUE, ATÈS QUE)

TEMA 32 - BARBARISMES

TEMA 32

BARBARISMES

MAL DIT

Bueno à Bé, d’acord, entesos, prou,
Ja n’hi ha prou, ja està bé

Vale à d’acord, entesos, està bé

Menos à Menys o manco

Al menos à almenys, si més no, al manco

Menos mal à sort que

Algo à Vol res (oraciones interrogatives o condicionals),
Alguna cosa

Rato à estona

Puesto à lloc

Ademés à a més a més

Els demés à els altres i la resta

Desde luego à i tant, és clar, sens dubte
(indignació à quina barra)

Hasta à fins, fins a (Inca)
Inclus à fins i tot

En quant a à Quant a, en relació a

No està mal à No està malament

Arrepentir-se à penedir-se

Siesta à migdiada, sesta, horeta

Después à Després

Donarse compte à adonar-se

En seguida à de seguida, tot seguit, tot d’una

Emitir à emetre

Medis de comunicació à mitjans de comunicació

Apretar à estrènyer, prémer (un botó)

Disfrutar à gaudir

Mando à comandament

Resto à la resta, el restant, el sobrant

Tipo à tipus, classe, mena

Pel matí à al matí, al vespre, a la tarda, dematí

Ojalá à Tant de bo!

Reflexar à reflectir

Casi à quasi
Gairebé (anònim de pràcticament)

Pues à Si indica conseqüència à Doncs
Si indica causa à Per què, Ja que

Fi de setmana à Cap de setmana

Déu n’hi do! à mare meva

Tenia que venir à Havia de venir

Veranear à estiuejar

Tonteria à doi, beneitura, ximpleria, bajanada

Mando à comandament

Cumpleanys à aniversari

Desde luego à es clar, per descomptat

Calidat à qualitat

Aconteixement à esdeveniment

Atún à tonyina

Gimnàsia à gimnàstica

Dato à dada

Cadera à maluc, costat

Enfermetat à malaltia

Oido à oïda

Calentar à encalentir, escalfar

Fetxa à data

Abarcar à abraçar, comprendre

Abogat à misser, advocat

Abuelo/a à padrí, padrina

Abultar à fer embalum

Acantilat à penya-segat, precipici

Acera à voravia

Aconteixement à fet, succés, esdeveniment

Adelantar à avançar,
passar davant à referits al moviment d’un cos;
bestreureà donar uns doblers per endavant a compte d’un pagament

Ademés à a més, a més a més

Adivinar à endevinar

Admitir à admetre

Adoquí à llamborda, llambordí

Adoquinar à posar llambordes, empedrar

Adorno à adorn, ornament, adornament

Aduana à duana

Agravi à greuge, ofensa

Ahorrar à estalviar

Aislar à aïllar

Alambre à fil de ferro, fil d’aram

Alcantarillat à clavegueram

Alemània à Alemanya

Alero à Volada, ala de la teulada

Alevosia à traïdora

Alfabeto à alfabet, abecedari

Alfombra à catifa, estora

Algo à qualque cosa (frases afirmatives)
Res (per a frases no afirmatives)

Alhaca / Alhaja à joia

Alicant à Alacant

Alicantí à Alacantí

Alimentici à alimentari

Aliviar à alleujar, alleugerir

Alivio à alleujament

Almacén à magatzem

Almacenar à emmagatzemar

Almacenatge à emmagatzematge

Almirat à almirall

Alquilar à llogar, arrendar

Alumbrat à enllumenat

Amapola à rosella

Àmbar à ambre

Aminorar à minvar

Amortiguador à esmorteïdor, amortidor

Amortiguar à esmorteir, amortir

Andàmio à bastiment, bastimenta
Àngul à angle

Angústia à angoixa, angúnia

Anteojos à binocles

Anticipo à bestreta

Antigüetat / Antigüedat à antiguitat (cosa antiga)
à antiguitat,
à antigor (temps antic)

Antojo à capritx
à desig (de dona en estat)

Anxoa à anxova

Apariència à aparença

Apellido à llinatge

Aplaçament à perllongament, ajornament

Aplaçar à perllongar, ajornar

Aplastar à esclafar

Aplauso à aplaudiment, mamballetes

Aplic / Aplique à llum aplicable, llum de paret

Apoiar à donar suport, fer costat (a qualcú, a qualque cosa)
(mostrar l’acord o la solidaritat amb qualcú o qulque fet o teoria)
recalcar, recolzar (fer que una cosa descansi damunt una altra)

Apoteossis à apoteosi

Aprieto à mal pas, pressura

Apunte à apunt, apuntació

Apurar à posar en un mal pas, preocupar, inquietar

Aqüeducto à aqüeducte

Àrabe à àrab

Àrbol de navidad à arbre de nadal

Arco iris à arc de sant martí, arc iris.
Ardilla à esquirol

Aro à cèrcol

Arrastrar à rossegar

Arrepentiment à penediment
Arrepentir-se à penedir-se

Arriesgar à arriscar

Assafata à hostessa

Assiento à seient

Assombrar à admirar, sorprendre, meravellar
Assombrós à admirable, sorprenent, meravellós
Assombro à admiració, sorpresa

Assustar à esglaiar, astorar, espantar, regirar.

Atarassana à drassana

Atareat à enfeinat

Atascar-se à embossar-se, atasc
Atasco à embós

Aterrar à (causar terror) : aterrir

Aterrissar à aterrar

Atrac / Atraco à atracament

Atràs à retard, endarreriment, atrassar, retardar, endarrerir

Atun à tonyina

Autògrafo à autògraf

Autòmata à autòmat

Avalanxa à allau, llau

Avaro à avar

Avenida à avinguda

Averiguació à aclariment, esbrinament
Averiguar à aclarir, esbrinar
Avestruç à estruç

Avión à avió

Bahia à badia

Bailarí à ballarí
Bailarina à ballarina

Bajón à davallada, baixada, minva

Ballena à balena
Ballener à balener

Balon à pilota

Baloncesto à bàsquet

Balonmano à handbol

Balsa à rai

Bandeja à palangana, safata

Bandido à bandoler, bandejat

Bando à bàndol (facció) ban (edicte d’autoritat)

Banyo à bany – quarto de…, cambra de banys

Barandilla à barana
Barato à Barat

Bàrbaro à bàrbar

Barco à vaixell

Barquillo à neula

Barrenyo à ribell

Barullo à barull, garbull

Bassura à fems

Batxe à clot

Babero à bata

Bedel à bidell

Besso à besada

Biombo à mampara

Bírria à nyarro, rave

Bisabuelo à repadrí

Bisco à guerxo

Bisagra à frontissa

Bocadillo à pa amb …., panet amb…., entrepà

Boceto à esbós

Bisuteria à bijuteria

Bolso à bossa

Bolsa à (institució comercial) : borsa

Bombilla à pera (de llum), bombeta

Borde à vorera, vora

Borrador à esborrador (objecte per esborrar)
Esborrany (escrit de primera intenció que serà copiat després d’haver-hi
fet les correccions o modificacions necessàries)
Borrar à esborrar

Botiquín à farmaciola

Botones à mosso

Botxinxe à enforinyall, xibiu

Bóveda à volta

Boxeo à boxa

Brassalete à braçalet

Brassilenyo / brassileny à brasiler

Brillo à lluentor, brillantor

Brío à força, ímpetu

Bronca à esbroncada, brega, escàndol

Brotxe à agulleta, travador

Buhardilla à porxo

Buitre à voltor

Bulto à bony (protuberància)
Embalum (volum desmesurat d’una cosa)
Bolic (conjunt de coses embolicades)

Busson à bústia

Butano à butà

Caballitos à cavallets (plataforma giratòria amb cotxets, figuretes d’animals, etc.
Per cavalcar-hi els infants)

Cabecera à capçalera

Cabeçut o cabezudo à cap-gros, plural,
capgrossos (figura d’un home amb el cap molt gros)

Cadera à costat

Calçoncillos à calçons blancs, calçons de davall

Calderilla à menuts, ferro

Caldo à brou

Calentura à beques

Callejero à guia de carrers

Callos à tacons

Calvo à cap pelat, calb

Càmara à cambra (habitació)
Càmera (aparell de fotografia, de cine...)

Camilla à (llit petit mòbil per transportat malalts i ferits): llitera

Camion à camió

Camisson à camisa de dormir

Campetxano à francot, obert, senzill
Cansanci à cansament

Cantera à pedrera (lloc d’on es treuen pedres per a la construcció)

Carajillo à rebentat

Carga à càrrega

Carinyo à afecte, estimació, amor

Carpinteria à fusteria

Carrera à correguda (prova de velocitat entre persones, animals o vehicles)

Carret / Carrete à rodet

Carretilla à carretó

Cartutxo à cartutx

Càscara à closca, clovella

Casco à casc

Tenia que venir à havia de venir

Veranear à estiuejar

Tonteria à doi, beneitura, ximpleria, bajanada

Mando à comandament

Cumpleanys à aniversari

Desde luego à es clar, per descomptat

Calidat à qualitat

Aconteixement à esdeveniment

Atún à tonyina

Gimnàsia à gimnàstica

Dato à dada

Cadera à maluc, costat

Enfermetat à malaltia

Oido à oïda

Calentar à encalentir, escalfar

Fetxa à data

TEMA 31 - FRICATIVAS PALATALS

TEMA 31

FRICATIVES PALATALS

SO [ ζ ] à Joc à Gina à J, G
SO [ ﻜ ] à Xoc à Xina à X, IX

SO [dζ ] à TJ, TG, DJ
SO [d ﻜ ] à TX, IG


SO [ ζ ] i SO [dζ ]

S’escriu “G” o “TG” davant de les vocals “E” i “I”

girafa, gent, gerro, girar, gessamí, metge, fetge, viatge, massatge, rellotge, avantatgi.

EXCEPCIONS (J à E/I)

Jesús, Jesucrist, Jehovà, Jerusalem, Jericó, Jeremies, Jeroni, Jerònia
Jeure, Ajeure,
Majestat, Jersei, Jerarquia, Jeroglífic
-ject à objecte, subjecte, injectar
-jecc à injecció, subjecció, projecció

S’escriu « J » o « TJ » davant de les vocals « A », « O » i « U ».

Jugar, jutgat, joventut, juny, josep, joan, platja, trepitjar, avantatjar, enutjar

Algunes paraules, en la parla Balear es pronuncien com si s’haguessin d’escriure amb « TJ » o « TG », però van en realitat, amb “J” o “G”

- Infinitius acabats en :
§ -EJAR à marejar, passejar, barejar, estiuejar, festejar,…
§ -AJAR à rajar

- Alguns substantius i adjectius derivats, en part dels verbs anteriors:

Marejos, marejat, passejos, festejos, roja, roges, rojos, rajola, llegir,...
boja, bojos, boges,…


SO XEIX à SO [ ﻜ ] à “X” i “IX”

X

a) A començament de paraula:

Xemeneia, xuclar, xop, xina, xile, xavier, xocolata,..

b) Enmig de mot darrere de consonant

Panxa, torxa, clenxa, ganxo, ranxo, enxampar, conxa, anxova,..

c) Darrere de la vocal « I » :

Guix, clixé, mixeta,…

d) Darrere del diftong “AU”

Xauxa, bauxa, rauxa, disbauxa

IX

a) Enmig de mot entre vocals

Caixa, néixer, cuixa, faixa, conèixer, això, peixos,...

b) a fi de mot, si el derivat duu també « IX »

Peix à peixos, peixateria, ...
Mateix à mateixa, mateixos,..
Coix à coixa, coixos,...
Moix à moixa, moixos,..
Calaix à calaixera,..

SO [dζ ] i SO [d ﻜ ] à TX, IG

TX

a) Enmig de paraula entre vocals

Despatxar, esquitxar, cartutxera, gavatxos, empatxar, escabetxos, andritxol, felanitxer,.

b) A fi de mot si el derivat duu també “TX”

Esquitx à exquitxos
Despatx à despatxos
Cartutx à cartutxos
Gavatx –> gavatxos
Empatx à empatxos
Andratx à andritxol
Felanitx à felanitxer

c) A començament de mot

Txecoslovàquia, txequia, txetxènia, txad, txernòbil, txec, txeca, txetxè, txetxena,…


IG

La “I” és muda

a) a fi de mot si el derivat duu “J”, “G”, “TJ” i “TG”

lleig à lletja
roig à roja, roges,..
mareig à marejar..
passeig à passejos
enuig à enutjar, enutjós,..
festeig à festejar
estiueig à estiuejar
bateig à batejos
barreig à barrejar

TEMA 30 - ELS INTERROGATIUS

TEMA 30

ELS INTERROGATIUS

Són adjectius:

QUIN Quin llibre llegeixes?
QUINA Quina novel·la t’agrada més?
QUINS Quins dies feu festa?
QUINES Quines galetes són més bones?

Són Pronoms

QUÈ (quina cosa) No sabia què fer.
QUI (quina persona) Qui era, aquell senyor?

QUIN, QUINA, QUINS, QUINES també són pronoms si elidim el nom que acompanyen:
- Ha vingut la teva amiga.
- Quina?

TEMA 29 - ORDINALS I CARDINALS

TEMA 29

ORDINALS I CARDINALS

NUMERALS (CARDINALS)

0
ZERO
1
U
UN
UNA
U per anomenar el número - 971.21.91.71
U per indicar la data – Dilluns, u de febrer de 2001
U per indicar ordre – Capítol u, Fila u
2
DOS – masculins
DUES – femenins
3
TRES
4
QUATRE
5
CINC
6
SIS
7
SET
8
VUIT
9
NOU
10
DEU
11
ONZE
12
DOTZE
13
TRETZE
14
CATORZE
15
QUINZE
16
SETZE
17
DISSET / DESSET
18
DIVUIT / DEVUIT
19
DINOU / DENOU
20
VINT
21 – 29
- dos guionets
- s’usa conjunció “I”
21
VINT-I-U
VINT-I-UN
VINT-I-UNA
22
VINT-I-DOS
VINT-I-DUES
23
VINT-I-TRES
24
VINT-I-QUATRE
25
VINT-I-CINC
29
VINT-I-NOU
30
TRENTA
31
TRENTA-U
TRENTA-UN
TRENTA-UNA
32
TRENTA-DOS
TRENTA-DUES
33
TRENTA-TRES
40
QUARANTA
46
QUARANTA-SIS
50
CINQUANTA
56
CINQUANTA-SIS
60
SEIXANTA
70
SETANTA
80
VUITANTA
90
NORANTA
100
CENT
200
DOS-CENTS
DUES-CENTES
300
TRES-CENTS
TRES-CENTES
400
QUATRE-CENTS
QUATRE-CENTES
500
CINC-CENTS
CINC-CENTES
600
SIS-CENTS
SIS-CENTES
700
SET-CENTS
SET-CENTES
800
VUIT-CENTS
VUIT-CENTES
1000
MIL
2000
DOS MIL
DUES MIL
3000
TRES MIL
4000
QUATRE MIL
10.000
DEU MIL
100.000
CENT MIL
1.000.000
UN MILIÓ

D-U-C
Desenes – Unitats – Centenes

83
du à vuitanta-tres

700
uc à vuit mil

2849 persones à Dues mil vuit-centes quaranta-nou persones












NUMERALS (ORDINALS)

1r
1a
PRIMER
PRIMERA
2n
2a
SEGON
SEGONA
3r
3a
TERCER
TERCERA
4t
4a
QUART
QUARTA
5è
5a
CINQUÈ
CINQUENA
6è
6a
SISÈ
SISENA
7è
7a
SETÈ
SETENA
8è
8a
VUITÈ
VUITE
9è
9a
NOVÈ
NOVENA
10è
10a
DESÈ
DESENA
11è
11a
ONZÈ
ONZENA
12è
12a
DOTZÈ
DOTZENA
13è
13a
TRETZÈ
TRETZENA
14è
14a
CATORZÈ
CATORZENA
15è
15a
QUINZÈ
QUINZENA
16è
16a
SETZÈ
SETZENA
17è
17a
DISSETÈ
DISSETENA
18è
18a
DIVUITÈ
DIVUITENA
19è
19a
DINOVÈ
DINOVENA
20è
20a
VINTÈ
VINTENA
21è
21a
VINT-I-UNÈ
VINT-I-UNENA
22è
22a
VINT-I-DOSÈ
VINT-I-DOSENA
23è
23a
VINT-I-TRESÈ
VINT-I-TRESENA
30è
30a
TRENTÈ
TRENTENA
40è
40a
QUARANTÈ
QUARANTENA
50è
50a
CIQUANTÈ
CIQUANTENA
60è
60a
SEIXANTÈ
SEIXANTENA
70è
70a
SETANTÈ
SETANTENA
80è
80a
VUITANTÈ
VUITANTENA
90è
90a
NORATÈ
NORANTENA


82è certamen à vuitanta-dosè certamen
93a mostra à noranta-tresena mostra
26è à vint-i-sisè


FRACCIONS

½ à Un mig
1/3 à Un terç
¼ à Un quart à Un quarter
1/5 à Un cinquè à Una cinquena part
1/6 à Un sisè à Una sisena part
1/7 à Un setè
1/8 à Un vuitè
1/9 à Un novè
1/10 à Un dècim
2/5 à Dos cinquens
3/6 à Tres sisens
4/7 à Quatre setens
2/8 à Dos vuitens

TEMA 28 - ELS INDEFINITS

TEMA 28

ELS INDEFINITS

Els indefinits són mots que afegeixen una idea d’imprecisió als substantius que acompanyen.
Els indefinits normalment fan d’adjectiu, però també poden fer de pronom quan s’elideix el nom que acompanyen.


Els indefinits són els següents:

UN UNA UNS UNES
ALGU ALGUNA ALGUNS ALGUNES
TOT TOTA TOTS TOTES
CERT CERTA CERTS CERTES
MATEIX MATEIXA MATEIXOS MATEIXES
ALTRE ALTRA ALTRES ALTRES
TAL ------ TALS ------
QUALSEVOL ------ QUALSSEVOL ------
AMBDÓS ------ AMBDUES ------
DIFERENT ------ DIFERENTS ------
CADA ------ ------ ------
CAP ------ ------ ------
CAP NI UN CAP NI UNA
AMBDÓS AMBDUES
QUALCUN QUALCUNA QUALCUNS QUALCUNES
TOTS DOS TOTES DUES

Els indefinits següents sempre fan de pronom:

ALGÚ CADA UN / CADASCUN
NINGÚ CADA UNA / CADASCUNA
CADA U CADASCÚ TOTHOM
QUELCOM
RES
ALTRE ALTRA
ALTRI
EN TAL EN TAL ALTRE
CAP
TOT TOTHOM
AMBDÓS AMBDUES
EL MATEIX LA MATEIXA
HOM






Són incorrectes:

Els demés en lloc de ELS ALTRES, LA RESTA
Fes-ho saber a tots els altres veïns.
Algo en lloc de ALGUNA COSA, RES.
Desitja alguna cosa / Res més, senyora?
Nada en lloc de RES, GENS.
Aquest paraigua no pesa gens, és com una ploma.
Ningún en lloc de CAP.
No tinc cap llibre d’aquest autor.
Varis, Vàries en lloc de ALGUNS, DIVERSOS, DIFERENTS
Todo el mundo en lloc de TOTHOM
Tal y cual en lloc de TAL I TAL
Fulano y zutano (o mengano) en lloc de EN TAL I EN TAL ALTRE