TEMA 34
FRICATIVES ALVEOLARS
[S]
[Z]
LA ESSA SORDA
LA ESSA SONORA
Castellà = casa
Anglès = easy
Francès = maison
Caça
Casa
Passar
Pesar
Cinc
Zinc
S – SS – Ç – CE – CI – X
S – Z - X
LA ESSA SORDA
S
a) A començament de paraula:
Sobre, sucre, sol, silenci, somera, suro, sort,…
b) Enmig de mot darrere de consonant:
Consonant, ensaïmada, consum, ensinistrar, ànsia, pensar,...
c) A fi de paraula:
Tros, calabós, tos, espòs, arròs, fals (adjetiu), pes, ris,…
d) EXCEPCIONALMENT entre vocals (darrere de certs prefixos):
ANTI- à antisocial
ENTRE- à entresòl
A- à asimetria
CONTRA- à contrasentit
MONO- à monosíl·lab
SS
a) Enmig de mot entre vocals:
Bossa, passar, tassa, missa, assassí, possessió, trossos, tassó,...
Ç (Sempre davant de les vocals « A », « O », « U »)
a) A fi de paraula :
Braç, llaç, feliç, arboç, precoç, falç (sustantiu), esforç, glaç,..
b) Enmig de paraula darrere de consonant :
Força, alçament, torçar, escurçió, escurçar, llençar, forçar,…
c) Les acabades en: (la majoria)
-ANÇA à aliança, assegurança, matança, concordança, lloança,…
EXCEPCIONS à dansa, pansa, nansa,...
-ENÇA à prometença, temença, creença,...
EXCEPCIONS à defensa, recompensa,...
d) Enmig de mot entre vocals :
Caçar, raça, puça, coça, plaça,...
C (sempre davant de les vocals « E », « I »)
a) A començament de mot :
Ciutat, cervell, cementiri, cec, cerimònia, ciri,...
b) Enmig de mot darrere de consonant :
Concert, enciam, incendi, incívic, encetar,...
c) Enmig de mot entre vocals :
Gràcia, àcid, fàcil, cacera, drecera, facilitar,...
X (es pronuncia [ks])
Taxi, taxa, lèxic, índex, apèndix, Fèlix,…
LA ESSA SONORA [Z] (S – Z – X)
S
a) Enmig de paraula entre vocals
Casa, cosa, pesar, posar, ase, desar, resar, física,…
b) Darrere de consonant quan hi ha les partícules
TRANS à trànsit, transistor, transatlàntic, transició, transeünt
FONS à enfonsar
DINS à endinsar
c) A la fi de mot si la paraula següent comença en “VOCAL” o “H”.
Els animals
Els homes
Les herbes
Els ous
Aquests individus
Z
a) A començament de mot
Zero, zebra, zoo, zulú, zenit, zinc,…
b) Enmig de paraula darrere de consonant
Bronze, calze, alzina, polze (dit), embranzida (impuls), colze, onze,…
c) Enmig de mot entre vocals
Ozó, protozou, espermatozou, topazi, Bizanci, trapezi,…
EXCEPCIONS: Els compostos de –FONS, -DINS- i –TRANS- ja que, malgrat que s’escriguin amb s després consonant, cal que es pronunciïn sonors: enfonsar, endinsar, trànsit,…
X
És pronuncia [gz] à EX + “Vocal” o EX + “H”
Examen, exercici, exèrcit, exhumar, exonerar, exhortar, exhibir, exhaurir.
CAL RECORDAR:
Hi ha una colla de paraules que sovint són pronuncides erròniament como a sordes en lloc de sonores:
Països, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, presumpte, anàlisi, casino, lesió, nasal, fase, centèsim, decisió, paisatge, zoològic, zona, zebra, Àsia, Eusebi, Susanna,…
FIXA-T’HI
Fixa’t també que hi algunes paraules que en castellà acaben en –S, però que en català no:
Oasi, tesi, crisi, dosi, anàlisi, hipòtesi, paràlisi, parèntesi, èmfasi…
CAL RECORDAR:
La lletra X representa un so compost en algunes paraules. Aquest so pot ser:
Sonor [gz]
En les paraules començades per EX- seguit de vocal o H:
Exemple, exercici, examen, exacte,...
Sord [ks]
En la resta : taxi, luxe, índex, fix, excursió, experiment, exposició,...
D’altra banda fixa’t que el grup CC també es pronuncia [ks] :
Acció, accent, accident, acceptar…
33.- PERQUÈ
TEMA 33
PERQUÈ - PER QUÈ - PER A QUÈ
1.- PERQUÈ
(Conjunció causal) + verb en indicatiu =
à JA QUE,
à ATÈS QUE
Ha protestat perquè s’ha sentit discriminat
2.- PERQUÈ
(Conjunció final) + verb en subjuntiu =
à A FI QUE,
à AMB L’OBJETIU QUE,
M’ho ha comunicat perquè ho sàpiga
Fan els cursos perquè els alumnes estiguin preparats
3.- PERQUÈ
(sustantiu) =
à EL MOTIU
à LA CAUSA
No entenc el perquè de la seva reacció
4.- PER (preposició) + QUÈ (pronom interrogatiu) =
à QUÈ (quina cosa, quin motiu)
Per què sempre arribes tard?
No sé per què sempre arribes tard
5.- PER (preposició) + QUÈ (relatiu tònic o fort) =
à EL CUAL, LA CUAL, LES QUALS, ELS QUALS
Depèn d’un nom anomenat antecedent.
El motiu per què ho fa el desconec
6.- PER A (preposició) + QUÈ (pronom interrogatiu) =
à QUINA COSA,
à QUIN MOTIU
Per a què serveix aquest instrument?
7.- DONCS (IDÒ)
Conjunció consecutiva = EN CONSEQÜÈNCIA
= PER TANT
No expressa mai causa (perquè + verb en indicatiu, JA QUE, ATÈS QUE)
PERQUÈ - PER QUÈ - PER A QUÈ
1.- PERQUÈ
(Conjunció causal) + verb en indicatiu =
à JA QUE,
à ATÈS QUE
Ha protestat perquè s’ha sentit discriminat
2.- PERQUÈ
(Conjunció final) + verb en subjuntiu =
à A FI QUE,
à AMB L’OBJETIU QUE,
M’ho ha comunicat perquè ho sàpiga
Fan els cursos perquè els alumnes estiguin preparats
3.- PERQUÈ
(sustantiu) =
à EL MOTIU
à LA CAUSA
No entenc el perquè de la seva reacció
4.- PER (preposició) + QUÈ (pronom interrogatiu) =
à QUÈ (quina cosa, quin motiu)
Per què sempre arribes tard?
No sé per què sempre arribes tard
5.- PER (preposició) + QUÈ (relatiu tònic o fort) =
à EL CUAL, LA CUAL, LES QUALS, ELS QUALS
Depèn d’un nom anomenat antecedent.
El motiu per què ho fa el desconec
6.- PER A (preposició) + QUÈ (pronom interrogatiu) =
à QUINA COSA,
à QUIN MOTIU
Per a què serveix aquest instrument?
7.- DONCS (IDÒ)
Conjunció consecutiva = EN CONSEQÜÈNCIA
= PER TANT
No expressa mai causa (perquè + verb en indicatiu, JA QUE, ATÈS QUE)
TEMA 32 - BARBARISMES
TEMA 32
BARBARISMES
MAL DIT
Bueno à Bé, d’acord, entesos, prou,
Ja n’hi ha prou, ja està bé
Vale à d’acord, entesos, està bé
Menos à Menys o manco
Al menos à almenys, si més no, al manco
Menos mal à sort que
Algo à Vol res (oraciones interrogatives o condicionals),
Alguna cosa
Rato à estona
Puesto à lloc
Ademés à a més a més
Els demés à els altres i la resta
Desde luego à i tant, és clar, sens dubte
(indignació à quina barra)
Hasta à fins, fins a (Inca)
Inclus à fins i tot
En quant a à Quant a, en relació a
No està mal à No està malament
Arrepentir-se à penedir-se
Siesta à migdiada, sesta, horeta
Después à Després
Donarse compte à adonar-se
En seguida à de seguida, tot seguit, tot d’una
Emitir à emetre
Medis de comunicació à mitjans de comunicació
Apretar à estrènyer, prémer (un botó)
Disfrutar à gaudir
Mando à comandament
Resto à la resta, el restant, el sobrant
Tipo à tipus, classe, mena
Pel matí à al matí, al vespre, a la tarda, dematí
Ojalá à Tant de bo!
Reflexar à reflectir
Casi à quasi
Gairebé (anònim de pràcticament)
Pues à Si indica conseqüència à Doncs
Si indica causa à Per què, Ja que
Fi de setmana à Cap de setmana
Déu n’hi do! à mare meva
Tenia que venir à Havia de venir
Veranear à estiuejar
Tonteria à doi, beneitura, ximpleria, bajanada
Mando à comandament
Cumpleanys à aniversari
Desde luego à es clar, per descomptat
Calidat à qualitat
Aconteixement à esdeveniment
Atún à tonyina
Gimnàsia à gimnàstica
Dato à dada
Cadera à maluc, costat
Enfermetat à malaltia
Oido à oïda
Calentar à encalentir, escalfar
Fetxa à data
Abarcar à abraçar, comprendre
Abogat à misser, advocat
Abuelo/a à padrí, padrina
Abultar à fer embalum
Acantilat à penya-segat, precipici
Acera à voravia
Aconteixement à fet, succés, esdeveniment
Adelantar à avançar,
passar davant à referits al moviment d’un cos;
bestreureà donar uns doblers per endavant a compte d’un pagament
Ademés à a més, a més a més
Adivinar à endevinar
Admitir à admetre
Adoquí à llamborda, llambordí
Adoquinar à posar llambordes, empedrar
Adorno à adorn, ornament, adornament
Aduana à duana
Agravi à greuge, ofensa
Ahorrar à estalviar
Aislar à aïllar
Alambre à fil de ferro, fil d’aram
Alcantarillat à clavegueram
Alemània à Alemanya
Alero à Volada, ala de la teulada
Alevosia à traïdora
Alfabeto à alfabet, abecedari
Alfombra à catifa, estora
Algo à qualque cosa (frases afirmatives)
Res (per a frases no afirmatives)
Alhaca / Alhaja à joia
Alicant à Alacant
Alicantí à Alacantí
Alimentici à alimentari
Aliviar à alleujar, alleugerir
Alivio à alleujament
Almacén à magatzem
Almacenar à emmagatzemar
Almacenatge à emmagatzematge
Almirat à almirall
Alquilar à llogar, arrendar
Alumbrat à enllumenat
Amapola à rosella
Àmbar à ambre
Aminorar à minvar
Amortiguador à esmorteïdor, amortidor
Amortiguar à esmorteir, amortir
Andàmio à bastiment, bastimenta
Àngul à angle
Angústia à angoixa, angúnia
Anteojos à binocles
Anticipo à bestreta
Antigüetat / Antigüedat à antiguitat (cosa antiga)
à antiguitat,
à antigor (temps antic)
Antojo à capritx
à desig (de dona en estat)
Anxoa à anxova
Apariència à aparença
Apellido à llinatge
Aplaçament à perllongament, ajornament
Aplaçar à perllongar, ajornar
Aplastar à esclafar
Aplauso à aplaudiment, mamballetes
Aplic / Aplique à llum aplicable, llum de paret
Apoiar à donar suport, fer costat (a qualcú, a qualque cosa)
(mostrar l’acord o la solidaritat amb qualcú o qulque fet o teoria)
recalcar, recolzar (fer que una cosa descansi damunt una altra)
Apoteossis à apoteosi
Aprieto à mal pas, pressura
Apunte à apunt, apuntació
Apurar à posar en un mal pas, preocupar, inquietar
Aqüeducto à aqüeducte
Àrabe à àrab
Àrbol de navidad à arbre de nadal
Arco iris à arc de sant martí, arc iris.
Ardilla à esquirol
Aro à cèrcol
Arrastrar à rossegar
Arrepentiment à penediment
Arrepentir-se à penedir-se
Arriesgar à arriscar
Assafata à hostessa
Assiento à seient
Assombrar à admirar, sorprendre, meravellar
Assombrós à admirable, sorprenent, meravellós
Assombro à admiració, sorpresa
Assustar à esglaiar, astorar, espantar, regirar.
Atarassana à drassana
Atareat à enfeinat
Atascar-se à embossar-se, atasc
Atasco à embós
Aterrar à (causar terror) : aterrir
Aterrissar à aterrar
Atrac / Atraco à atracament
Atràs à retard, endarreriment, atrassar, retardar, endarrerir
Atun à tonyina
Autògrafo à autògraf
Autòmata à autòmat
Avalanxa à allau, llau
Avaro à avar
Avenida à avinguda
Averiguació à aclariment, esbrinament
Averiguar à aclarir, esbrinar
Avestruç à estruç
Avión à avió
Bahia à badia
Bailarí à ballarí
Bailarina à ballarina
Bajón à davallada, baixada, minva
Ballena à balena
Ballener à balener
Balon à pilota
Baloncesto à bàsquet
Balonmano à handbol
Balsa à rai
Bandeja à palangana, safata
Bandido à bandoler, bandejat
Bando à bàndol (facció) ban (edicte d’autoritat)
Banyo à bany – quarto de…, cambra de banys
Barandilla à barana
Barato à Barat
Bàrbaro à bàrbar
Barco à vaixell
Barquillo à neula
Barrenyo à ribell
Barullo à barull, garbull
Bassura à fems
Batxe à clot
Babero à bata
Bedel à bidell
Besso à besada
Biombo à mampara
Bírria à nyarro, rave
Bisabuelo à repadrí
Bisco à guerxo
Bisagra à frontissa
Bocadillo à pa amb …., panet amb…., entrepà
Boceto à esbós
Bisuteria à bijuteria
Bolso à bossa
Bolsa à (institució comercial) : borsa
Bombilla à pera (de llum), bombeta
Borde à vorera, vora
Borrador à esborrador (objecte per esborrar)
Esborrany (escrit de primera intenció que serà copiat després d’haver-hi
fet les correccions o modificacions necessàries)
Borrar à esborrar
Botiquín à farmaciola
Botones à mosso
Botxinxe à enforinyall, xibiu
Bóveda à volta
Boxeo à boxa
Brassalete à braçalet
Brassilenyo / brassileny à brasiler
Brillo à lluentor, brillantor
Brío à força, ímpetu
Bronca à esbroncada, brega, escàndol
Brotxe à agulleta, travador
Buhardilla à porxo
Buitre à voltor
Bulto à bony (protuberància)
Embalum (volum desmesurat d’una cosa)
Bolic (conjunt de coses embolicades)
Busson à bústia
Butano à butà
Caballitos à cavallets (plataforma giratòria amb cotxets, figuretes d’animals, etc.
Per cavalcar-hi els infants)
Cabecera à capçalera
Cabeçut o cabezudo à cap-gros, plural,
capgrossos (figura d’un home amb el cap molt gros)
Cadera à costat
Calçoncillos à calçons blancs, calçons de davall
Calderilla à menuts, ferro
Caldo à brou
Calentura à beques
Callejero à guia de carrers
Callos à tacons
Calvo à cap pelat, calb
Càmara à cambra (habitació)
Càmera (aparell de fotografia, de cine...)
Camilla à (llit petit mòbil per transportat malalts i ferits): llitera
Camion à camió
Camisson à camisa de dormir
Campetxano à francot, obert, senzill
Cansanci à cansament
Cantera à pedrera (lloc d’on es treuen pedres per a la construcció)
Carajillo à rebentat
Carga à càrrega
Carinyo à afecte, estimació, amor
Carpinteria à fusteria
Carrera à correguda (prova de velocitat entre persones, animals o vehicles)
Carret / Carrete à rodet
Carretilla à carretó
Cartutxo à cartutx
Càscara à closca, clovella
Casco à casc
Tenia que venir à havia de venir
Veranear à estiuejar
Tonteria à doi, beneitura, ximpleria, bajanada
Mando à comandament
Cumpleanys à aniversari
Desde luego à es clar, per descomptat
Calidat à qualitat
Aconteixement à esdeveniment
Atún à tonyina
Gimnàsia à gimnàstica
Dato à dada
Cadera à maluc, costat
Enfermetat à malaltia
Oido à oïda
Calentar à encalentir, escalfar
Fetxa à data
BARBARISMES
MAL DIT
Bueno à Bé, d’acord, entesos, prou,
Ja n’hi ha prou, ja està bé
Vale à d’acord, entesos, està bé
Menos à Menys o manco
Al menos à almenys, si més no, al manco
Menos mal à sort que
Algo à Vol res (oraciones interrogatives o condicionals),
Alguna cosa
Rato à estona
Puesto à lloc
Ademés à a més a més
Els demés à els altres i la resta
Desde luego à i tant, és clar, sens dubte
(indignació à quina barra)
Hasta à fins, fins a (Inca)
Inclus à fins i tot
En quant a à Quant a, en relació a
No està mal à No està malament
Arrepentir-se à penedir-se
Siesta à migdiada, sesta, horeta
Después à Després
Donarse compte à adonar-se
En seguida à de seguida, tot seguit, tot d’una
Emitir à emetre
Medis de comunicació à mitjans de comunicació
Apretar à estrènyer, prémer (un botó)
Disfrutar à gaudir
Mando à comandament
Resto à la resta, el restant, el sobrant
Tipo à tipus, classe, mena
Pel matí à al matí, al vespre, a la tarda, dematí
Ojalá à Tant de bo!
Reflexar à reflectir
Casi à quasi
Gairebé (anònim de pràcticament)
Pues à Si indica conseqüència à Doncs
Si indica causa à Per què, Ja que
Fi de setmana à Cap de setmana
Déu n’hi do! à mare meva
Tenia que venir à Havia de venir
Veranear à estiuejar
Tonteria à doi, beneitura, ximpleria, bajanada
Mando à comandament
Cumpleanys à aniversari
Desde luego à es clar, per descomptat
Calidat à qualitat
Aconteixement à esdeveniment
Atún à tonyina
Gimnàsia à gimnàstica
Dato à dada
Cadera à maluc, costat
Enfermetat à malaltia
Oido à oïda
Calentar à encalentir, escalfar
Fetxa à data
Abarcar à abraçar, comprendre
Abogat à misser, advocat
Abuelo/a à padrí, padrina
Abultar à fer embalum
Acantilat à penya-segat, precipici
Acera à voravia
Aconteixement à fet, succés, esdeveniment
Adelantar à avançar,
passar davant à referits al moviment d’un cos;
bestreureà donar uns doblers per endavant a compte d’un pagament
Ademés à a més, a més a més
Adivinar à endevinar
Admitir à admetre
Adoquí à llamborda, llambordí
Adoquinar à posar llambordes, empedrar
Adorno à adorn, ornament, adornament
Aduana à duana
Agravi à greuge, ofensa
Ahorrar à estalviar
Aislar à aïllar
Alambre à fil de ferro, fil d’aram
Alcantarillat à clavegueram
Alemània à Alemanya
Alero à Volada, ala de la teulada
Alevosia à traïdora
Alfabeto à alfabet, abecedari
Alfombra à catifa, estora
Algo à qualque cosa (frases afirmatives)
Res (per a frases no afirmatives)
Alhaca / Alhaja à joia
Alicant à Alacant
Alicantí à Alacantí
Alimentici à alimentari
Aliviar à alleujar, alleugerir
Alivio à alleujament
Almacén à magatzem
Almacenar à emmagatzemar
Almacenatge à emmagatzematge
Almirat à almirall
Alquilar à llogar, arrendar
Alumbrat à enllumenat
Amapola à rosella
Àmbar à ambre
Aminorar à minvar
Amortiguador à esmorteïdor, amortidor
Amortiguar à esmorteir, amortir
Andàmio à bastiment, bastimenta
Àngul à angle
Angústia à angoixa, angúnia
Anteojos à binocles
Anticipo à bestreta
Antigüetat / Antigüedat à antiguitat (cosa antiga)
à antiguitat,
à antigor (temps antic)
Antojo à capritx
à desig (de dona en estat)
Anxoa à anxova
Apariència à aparença
Apellido à llinatge
Aplaçament à perllongament, ajornament
Aplaçar à perllongar, ajornar
Aplastar à esclafar
Aplauso à aplaudiment, mamballetes
Aplic / Aplique à llum aplicable, llum de paret
Apoiar à donar suport, fer costat (a qualcú, a qualque cosa)
(mostrar l’acord o la solidaritat amb qualcú o qulque fet o teoria)
recalcar, recolzar (fer que una cosa descansi damunt una altra)
Apoteossis à apoteosi
Aprieto à mal pas, pressura
Apunte à apunt, apuntació
Apurar à posar en un mal pas, preocupar, inquietar
Aqüeducto à aqüeducte
Àrabe à àrab
Àrbol de navidad à arbre de nadal
Arco iris à arc de sant martí, arc iris.
Ardilla à esquirol
Aro à cèrcol
Arrastrar à rossegar
Arrepentiment à penediment
Arrepentir-se à penedir-se
Arriesgar à arriscar
Assafata à hostessa
Assiento à seient
Assombrar à admirar, sorprendre, meravellar
Assombrós à admirable, sorprenent, meravellós
Assombro à admiració, sorpresa
Assustar à esglaiar, astorar, espantar, regirar.
Atarassana à drassana
Atareat à enfeinat
Atascar-se à embossar-se, atasc
Atasco à embós
Aterrar à (causar terror) : aterrir
Aterrissar à aterrar
Atrac / Atraco à atracament
Atràs à retard, endarreriment, atrassar, retardar, endarrerir
Atun à tonyina
Autògrafo à autògraf
Autòmata à autòmat
Avalanxa à allau, llau
Avaro à avar
Avenida à avinguda
Averiguació à aclariment, esbrinament
Averiguar à aclarir, esbrinar
Avestruç à estruç
Avión à avió
Bahia à badia
Bailarí à ballarí
Bailarina à ballarina
Bajón à davallada, baixada, minva
Ballena à balena
Ballener à balener
Balon à pilota
Baloncesto à bàsquet
Balonmano à handbol
Balsa à rai
Bandeja à palangana, safata
Bandido à bandoler, bandejat
Bando à bàndol (facció) ban (edicte d’autoritat)
Banyo à bany – quarto de…, cambra de banys
Barandilla à barana
Barato à Barat
Bàrbaro à bàrbar
Barco à vaixell
Barquillo à neula
Barrenyo à ribell
Barullo à barull, garbull
Bassura à fems
Batxe à clot
Babero à bata
Bedel à bidell
Besso à besada
Biombo à mampara
Bírria à nyarro, rave
Bisabuelo à repadrí
Bisco à guerxo
Bisagra à frontissa
Bocadillo à pa amb …., panet amb…., entrepà
Boceto à esbós
Bisuteria à bijuteria
Bolso à bossa
Bolsa à (institució comercial) : borsa
Bombilla à pera (de llum), bombeta
Borde à vorera, vora
Borrador à esborrador (objecte per esborrar)
Esborrany (escrit de primera intenció que serà copiat després d’haver-hi
fet les correccions o modificacions necessàries)
Borrar à esborrar
Botiquín à farmaciola
Botones à mosso
Botxinxe à enforinyall, xibiu
Bóveda à volta
Boxeo à boxa
Brassalete à braçalet
Brassilenyo / brassileny à brasiler
Brillo à lluentor, brillantor
Brío à força, ímpetu
Bronca à esbroncada, brega, escàndol
Brotxe à agulleta, travador
Buhardilla à porxo
Buitre à voltor
Bulto à bony (protuberància)
Embalum (volum desmesurat d’una cosa)
Bolic (conjunt de coses embolicades)
Busson à bústia
Butano à butà
Caballitos à cavallets (plataforma giratòria amb cotxets, figuretes d’animals, etc.
Per cavalcar-hi els infants)
Cabecera à capçalera
Cabeçut o cabezudo à cap-gros, plural,
capgrossos (figura d’un home amb el cap molt gros)
Cadera à costat
Calçoncillos à calçons blancs, calçons de davall
Calderilla à menuts, ferro
Caldo à brou
Calentura à beques
Callejero à guia de carrers
Callos à tacons
Calvo à cap pelat, calb
Càmara à cambra (habitació)
Càmera (aparell de fotografia, de cine...)
Camilla à (llit petit mòbil per transportat malalts i ferits): llitera
Camion à camió
Camisson à camisa de dormir
Campetxano à francot, obert, senzill
Cansanci à cansament
Cantera à pedrera (lloc d’on es treuen pedres per a la construcció)
Carajillo à rebentat
Carga à càrrega
Carinyo à afecte, estimació, amor
Carpinteria à fusteria
Carrera à correguda (prova de velocitat entre persones, animals o vehicles)
Carret / Carrete à rodet
Carretilla à carretó
Cartutxo à cartutx
Càscara à closca, clovella
Casco à casc
Tenia que venir à havia de venir
Veranear à estiuejar
Tonteria à doi, beneitura, ximpleria, bajanada
Mando à comandament
Cumpleanys à aniversari
Desde luego à es clar, per descomptat
Calidat à qualitat
Aconteixement à esdeveniment
Atún à tonyina
Gimnàsia à gimnàstica
Dato à dada
Cadera à maluc, costat
Enfermetat à malaltia
Oido à oïda
Calentar à encalentir, escalfar
Fetxa à data
TEMA 31 - FRICATIVAS PALATALS
TEMA 31
FRICATIVES PALATALS
SO [ ζ ] à Joc à Gina à J, G
SO [ ﻜ ] à Xoc à Xina à X, IX
SO [dζ ] à TJ, TG, DJ
SO [d ﻜ ] à TX, IG
SO [ ζ ] i SO [dζ ]
S’escriu “G” o “TG” davant de les vocals “E” i “I”
girafa, gent, gerro, girar, gessamí, metge, fetge, viatge, massatge, rellotge, avantatgi.
EXCEPCIONS (J à E/I)
Jesús, Jesucrist, Jehovà, Jerusalem, Jericó, Jeremies, Jeroni, Jerònia
Jeure, Ajeure,
Majestat, Jersei, Jerarquia, Jeroglífic
-ject à objecte, subjecte, injectar
-jecc à injecció, subjecció, projecció
S’escriu « J » o « TJ » davant de les vocals « A », « O » i « U ».
Jugar, jutgat, joventut, juny, josep, joan, platja, trepitjar, avantatjar, enutjar
Algunes paraules, en la parla Balear es pronuncien com si s’haguessin d’escriure amb « TJ » o « TG », però van en realitat, amb “J” o “G”
- Infinitius acabats en :
§ -EJAR à marejar, passejar, barejar, estiuejar, festejar,…
§ -AJAR à rajar
- Alguns substantius i adjectius derivats, en part dels verbs anteriors:
Marejos, marejat, passejos, festejos, roja, roges, rojos, rajola, llegir,...
boja, bojos, boges,…
SO XEIX à SO [ ﻜ ] à “X” i “IX”
X
a) A començament de paraula:
Xemeneia, xuclar, xop, xina, xile, xavier, xocolata,..
b) Enmig de mot darrere de consonant
Panxa, torxa, clenxa, ganxo, ranxo, enxampar, conxa, anxova,..
c) Darrere de la vocal « I » :
Guix, clixé, mixeta,…
d) Darrere del diftong “AU”
Xauxa, bauxa, rauxa, disbauxa
IX
a) Enmig de mot entre vocals
Caixa, néixer, cuixa, faixa, conèixer, això, peixos,...
b) a fi de mot, si el derivat duu també « IX »
Peix à peixos, peixateria, ...
Mateix à mateixa, mateixos,..
Coix à coixa, coixos,...
Moix à moixa, moixos,..
Calaix à calaixera,..
SO [dζ ] i SO [d ﻜ ] à TX, IG
TX
a) Enmig de paraula entre vocals
Despatxar, esquitxar, cartutxera, gavatxos, empatxar, escabetxos, andritxol, felanitxer,.
b) A fi de mot si el derivat duu també “TX”
Esquitx à exquitxos
Despatx à despatxos
Cartutx à cartutxos
Gavatx –> gavatxos
Empatx à empatxos
Andratx à andritxol
Felanitx à felanitxer
c) A començament de mot
Txecoslovàquia, txequia, txetxènia, txad, txernòbil, txec, txeca, txetxè, txetxena,…
IG
La “I” és muda
a) a fi de mot si el derivat duu “J”, “G”, “TJ” i “TG”
lleig à lletja
roig à roja, roges,..
mareig à marejar..
passeig à passejos
enuig à enutjar, enutjós,..
festeig à festejar
estiueig à estiuejar
bateig à batejos
barreig à barrejar
FRICATIVES PALATALS
SO [ ζ ] à Joc à Gina à J, G
SO [ ﻜ ] à Xoc à Xina à X, IX
SO [dζ ] à TJ, TG, DJ
SO [d ﻜ ] à TX, IG
SO [ ζ ] i SO [dζ ]
S’escriu “G” o “TG” davant de les vocals “E” i “I”
girafa, gent, gerro, girar, gessamí, metge, fetge, viatge, massatge, rellotge, avantatgi.
EXCEPCIONS (J à E/I)
Jesús, Jesucrist, Jehovà, Jerusalem, Jericó, Jeremies, Jeroni, Jerònia
Jeure, Ajeure,
Majestat, Jersei, Jerarquia, Jeroglífic
-ject à objecte, subjecte, injectar
-jecc à injecció, subjecció, projecció
S’escriu « J » o « TJ » davant de les vocals « A », « O » i « U ».
Jugar, jutgat, joventut, juny, josep, joan, platja, trepitjar, avantatjar, enutjar
Algunes paraules, en la parla Balear es pronuncien com si s’haguessin d’escriure amb « TJ » o « TG », però van en realitat, amb “J” o “G”
- Infinitius acabats en :
§ -EJAR à marejar, passejar, barejar, estiuejar, festejar,…
§ -AJAR à rajar
- Alguns substantius i adjectius derivats, en part dels verbs anteriors:
Marejos, marejat, passejos, festejos, roja, roges, rojos, rajola, llegir,...
boja, bojos, boges,…
SO XEIX à SO [ ﻜ ] à “X” i “IX”
X
a) A començament de paraula:
Xemeneia, xuclar, xop, xina, xile, xavier, xocolata,..
b) Enmig de mot darrere de consonant
Panxa, torxa, clenxa, ganxo, ranxo, enxampar, conxa, anxova,..
c) Darrere de la vocal « I » :
Guix, clixé, mixeta,…
d) Darrere del diftong “AU”
Xauxa, bauxa, rauxa, disbauxa
IX
a) Enmig de mot entre vocals
Caixa, néixer, cuixa, faixa, conèixer, això, peixos,...
b) a fi de mot, si el derivat duu també « IX »
Peix à peixos, peixateria, ...
Mateix à mateixa, mateixos,..
Coix à coixa, coixos,...
Moix à moixa, moixos,..
Calaix à calaixera,..
SO [dζ ] i SO [d ﻜ ] à TX, IG
TX
a) Enmig de paraula entre vocals
Despatxar, esquitxar, cartutxera, gavatxos, empatxar, escabetxos, andritxol, felanitxer,.
b) A fi de mot si el derivat duu també “TX”
Esquitx à exquitxos
Despatx à despatxos
Cartutx à cartutxos
Gavatx –> gavatxos
Empatx à empatxos
Andratx à andritxol
Felanitx à felanitxer
c) A començament de mot
Txecoslovàquia, txequia, txetxènia, txad, txernòbil, txec, txeca, txetxè, txetxena,…
IG
La “I” és muda
a) a fi de mot si el derivat duu “J”, “G”, “TJ” i “TG”
lleig à lletja
roig à roja, roges,..
mareig à marejar..
passeig à passejos
enuig à enutjar, enutjós,..
festeig à festejar
estiueig à estiuejar
bateig à batejos
barreig à barrejar
TEMA 30 - ELS INTERROGATIUS
TEMA 30
ELS INTERROGATIUS
Són adjectius:
QUIN Quin llibre llegeixes?
QUINA Quina novel·la t’agrada més?
QUINS Quins dies feu festa?
QUINES Quines galetes són més bones?
Són Pronoms
QUÈ (quina cosa) No sabia què fer.
QUI (quina persona) Qui era, aquell senyor?
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES també són pronoms si elidim el nom que acompanyen:
- Ha vingut la teva amiga.
- Quina?
ELS INTERROGATIUS
Són adjectius:
QUIN Quin llibre llegeixes?
QUINA Quina novel·la t’agrada més?
QUINS Quins dies feu festa?
QUINES Quines galetes són més bones?
Són Pronoms
QUÈ (quina cosa) No sabia què fer.
QUI (quina persona) Qui era, aquell senyor?
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES també són pronoms si elidim el nom que acompanyen:
- Ha vingut la teva amiga.
- Quina?
TEMA 29 - ORDINALS I CARDINALS
TEMA 29
ORDINALS I CARDINALS
NUMERALS (CARDINALS)
0
ZERO
1
U
UN
UNA
U per anomenar el número - 971.21.91.71
U per indicar la data – Dilluns, u de febrer de 2001
U per indicar ordre – Capítol u, Fila u
2
DOS – masculins
DUES – femenins
3
TRES
4
QUATRE
5
CINC
6
SIS
7
SET
8
VUIT
9
NOU
10
DEU
11
ONZE
12
DOTZE
13
TRETZE
14
CATORZE
15
QUINZE
16
SETZE
17
DISSET / DESSET
18
DIVUIT / DEVUIT
19
DINOU / DENOU
20
VINT
21 – 29
- dos guionets
- s’usa conjunció “I”
21
VINT-I-U
VINT-I-UN
VINT-I-UNA
22
VINT-I-DOS
VINT-I-DUES
23
VINT-I-TRES
24
VINT-I-QUATRE
25
VINT-I-CINC
29
VINT-I-NOU
30
TRENTA
31
TRENTA-U
TRENTA-UN
TRENTA-UNA
32
TRENTA-DOS
TRENTA-DUES
33
TRENTA-TRES
40
QUARANTA
46
QUARANTA-SIS
50
CINQUANTA
56
CINQUANTA-SIS
60
SEIXANTA
70
SETANTA
80
VUITANTA
90
NORANTA
100
CENT
200
DOS-CENTS
DUES-CENTES
300
TRES-CENTS
TRES-CENTES
400
QUATRE-CENTS
QUATRE-CENTES
500
CINC-CENTS
CINC-CENTES
600
SIS-CENTS
SIS-CENTES
700
SET-CENTS
SET-CENTES
800
VUIT-CENTS
VUIT-CENTES
1000
MIL
2000
DOS MIL
DUES MIL
3000
TRES MIL
4000
QUATRE MIL
10.000
DEU MIL
100.000
CENT MIL
1.000.000
UN MILIÓ
D-U-C
Desenes – Unitats – Centenes
83
du à vuitanta-tres
700
uc à vuit mil
2849 persones à Dues mil vuit-centes quaranta-nou persones
NUMERALS (ORDINALS)
1r
1a
PRIMER
PRIMERA
2n
2a
SEGON
SEGONA
3r
3a
TERCER
TERCERA
4t
4a
QUART
QUARTA
5è
5a
CINQUÈ
CINQUENA
6è
6a
SISÈ
SISENA
7è
7a
SETÈ
SETENA
8è
8a
VUITÈ
VUITE
9è
9a
NOVÈ
NOVENA
10è
10a
DESÈ
DESENA
11è
11a
ONZÈ
ONZENA
12è
12a
DOTZÈ
DOTZENA
13è
13a
TRETZÈ
TRETZENA
14è
14a
CATORZÈ
CATORZENA
15è
15a
QUINZÈ
QUINZENA
16è
16a
SETZÈ
SETZENA
17è
17a
DISSETÈ
DISSETENA
18è
18a
DIVUITÈ
DIVUITENA
19è
19a
DINOVÈ
DINOVENA
20è
20a
VINTÈ
VINTENA
21è
21a
VINT-I-UNÈ
VINT-I-UNENA
22è
22a
VINT-I-DOSÈ
VINT-I-DOSENA
23è
23a
VINT-I-TRESÈ
VINT-I-TRESENA
30è
30a
TRENTÈ
TRENTENA
40è
40a
QUARANTÈ
QUARANTENA
50è
50a
CIQUANTÈ
CIQUANTENA
60è
60a
SEIXANTÈ
SEIXANTENA
70è
70a
SETANTÈ
SETANTENA
80è
80a
VUITANTÈ
VUITANTENA
90è
90a
NORATÈ
NORANTENA
82è certamen à vuitanta-dosè certamen
93a mostra à noranta-tresena mostra
26è à vint-i-sisè
FRACCIONS
½ à Un mig
1/3 à Un terç
¼ à Un quart à Un quarter
1/5 à Un cinquè à Una cinquena part
1/6 à Un sisè à Una sisena part
1/7 à Un setè
1/8 à Un vuitè
1/9 à Un novè
1/10 à Un dècim
2/5 à Dos cinquens
3/6 à Tres sisens
4/7 à Quatre setens
2/8 à Dos vuitens
ORDINALS I CARDINALS
NUMERALS (CARDINALS)
0
ZERO
1
U
UN
UNA
U per anomenar el número - 971.21.91.71
U per indicar la data – Dilluns, u de febrer de 2001
U per indicar ordre – Capítol u, Fila u
2
DOS – masculins
DUES – femenins
3
TRES
4
QUATRE
5
CINC
6
SIS
7
SET
8
VUIT
9
NOU
10
DEU
11
ONZE
12
DOTZE
13
TRETZE
14
CATORZE
15
QUINZE
16
SETZE
17
DISSET / DESSET
18
DIVUIT / DEVUIT
19
DINOU / DENOU
20
VINT
21 – 29
- dos guionets
- s’usa conjunció “I”
21
VINT-I-U
VINT-I-UN
VINT-I-UNA
22
VINT-I-DOS
VINT-I-DUES
23
VINT-I-TRES
24
VINT-I-QUATRE
25
VINT-I-CINC
29
VINT-I-NOU
30
TRENTA
31
TRENTA-U
TRENTA-UN
TRENTA-UNA
32
TRENTA-DOS
TRENTA-DUES
33
TRENTA-TRES
40
QUARANTA
46
QUARANTA-SIS
50
CINQUANTA
56
CINQUANTA-SIS
60
SEIXANTA
70
SETANTA
80
VUITANTA
90
NORANTA
100
CENT
200
DOS-CENTS
DUES-CENTES
300
TRES-CENTS
TRES-CENTES
400
QUATRE-CENTS
QUATRE-CENTES
500
CINC-CENTS
CINC-CENTES
600
SIS-CENTS
SIS-CENTES
700
SET-CENTS
SET-CENTES
800
VUIT-CENTS
VUIT-CENTES
1000
MIL
2000
DOS MIL
DUES MIL
3000
TRES MIL
4000
QUATRE MIL
10.000
DEU MIL
100.000
CENT MIL
1.000.000
UN MILIÓ
D-U-C
Desenes – Unitats – Centenes
83
du à vuitanta-tres
700
uc à vuit mil
2849 persones à Dues mil vuit-centes quaranta-nou persones
NUMERALS (ORDINALS)
1r
1a
PRIMER
PRIMERA
2n
2a
SEGON
SEGONA
3r
3a
TERCER
TERCERA
4t
4a
QUART
QUARTA
5è
5a
CINQUÈ
CINQUENA
6è
6a
SISÈ
SISENA
7è
7a
SETÈ
SETENA
8è
8a
VUITÈ
VUITE
9è
9a
NOVÈ
NOVENA
10è
10a
DESÈ
DESENA
11è
11a
ONZÈ
ONZENA
12è
12a
DOTZÈ
DOTZENA
13è
13a
TRETZÈ
TRETZENA
14è
14a
CATORZÈ
CATORZENA
15è
15a
QUINZÈ
QUINZENA
16è
16a
SETZÈ
SETZENA
17è
17a
DISSETÈ
DISSETENA
18è
18a
DIVUITÈ
DIVUITENA
19è
19a
DINOVÈ
DINOVENA
20è
20a
VINTÈ
VINTENA
21è
21a
VINT-I-UNÈ
VINT-I-UNENA
22è
22a
VINT-I-DOSÈ
VINT-I-DOSENA
23è
23a
VINT-I-TRESÈ
VINT-I-TRESENA
30è
30a
TRENTÈ
TRENTENA
40è
40a
QUARANTÈ
QUARANTENA
50è
50a
CIQUANTÈ
CIQUANTENA
60è
60a
SEIXANTÈ
SEIXANTENA
70è
70a
SETANTÈ
SETANTENA
80è
80a
VUITANTÈ
VUITANTENA
90è
90a
NORATÈ
NORANTENA
82è certamen à vuitanta-dosè certamen
93a mostra à noranta-tresena mostra
26è à vint-i-sisè
FRACCIONS
½ à Un mig
1/3 à Un terç
¼ à Un quart à Un quarter
1/5 à Un cinquè à Una cinquena part
1/6 à Un sisè à Una sisena part
1/7 à Un setè
1/8 à Un vuitè
1/9 à Un novè
1/10 à Un dècim
2/5 à Dos cinquens
3/6 à Tres sisens
4/7 à Quatre setens
2/8 à Dos vuitens
TEMA 28 - ELS INDEFINITS
TEMA 28
ELS INDEFINITS
Els indefinits són mots que afegeixen una idea d’imprecisió als substantius que acompanyen.
Els indefinits normalment fan d’adjectiu, però també poden fer de pronom quan s’elideix el nom que acompanyen.
Els indefinits són els següents:
UN UNA UNS UNES
ALGU ALGUNA ALGUNS ALGUNES
TOT TOTA TOTS TOTES
CERT CERTA CERTS CERTES
MATEIX MATEIXA MATEIXOS MATEIXES
ALTRE ALTRA ALTRES ALTRES
TAL ------ TALS ------
QUALSEVOL ------ QUALSSEVOL ------
AMBDÓS ------ AMBDUES ------
DIFERENT ------ DIFERENTS ------
CADA ------ ------ ------
CAP ------ ------ ------
CAP NI UN CAP NI UNA
AMBDÓS AMBDUES
QUALCUN QUALCUNA QUALCUNS QUALCUNES
TOTS DOS TOTES DUES
Els indefinits següents sempre fan de pronom:
ALGÚ CADA UN / CADASCUN
NINGÚ CADA UNA / CADASCUNA
CADA U CADASCÚ TOTHOM
QUELCOM
RES
ALTRE ALTRA
ALTRI
EN TAL EN TAL ALTRE
CAP
TOT TOTHOM
AMBDÓS AMBDUES
EL MATEIX LA MATEIXA
HOM
Són incorrectes:
Els demés en lloc de ELS ALTRES, LA RESTA
Fes-ho saber a tots els altres veïns.
Algo en lloc de ALGUNA COSA, RES.
Desitja alguna cosa / Res més, senyora?
Nada en lloc de RES, GENS.
Aquest paraigua no pesa gens, és com una ploma.
Ningún en lloc de CAP.
No tinc cap llibre d’aquest autor.
Varis, Vàries en lloc de ALGUNS, DIVERSOS, DIFERENTS
Todo el mundo en lloc de TOTHOM
Tal y cual en lloc de TAL I TAL
Fulano y zutano (o mengano) en lloc de EN TAL I EN TAL ALTRE
ELS INDEFINITS
Els indefinits són mots que afegeixen una idea d’imprecisió als substantius que acompanyen.
Els indefinits normalment fan d’adjectiu, però també poden fer de pronom quan s’elideix el nom que acompanyen.
Els indefinits són els següents:
UN UNA UNS UNES
ALGU ALGUNA ALGUNS ALGUNES
TOT TOTA TOTS TOTES
CERT CERTA CERTS CERTES
MATEIX MATEIXA MATEIXOS MATEIXES
ALTRE ALTRA ALTRES ALTRES
TAL ------ TALS ------
QUALSEVOL ------ QUALSSEVOL ------
AMBDÓS ------ AMBDUES ------
DIFERENT ------ DIFERENTS ------
CADA ------ ------ ------
CAP ------ ------ ------
CAP NI UN CAP NI UNA
AMBDÓS AMBDUES
QUALCUN QUALCUNA QUALCUNS QUALCUNES
TOTS DOS TOTES DUES
Els indefinits següents sempre fan de pronom:
ALGÚ CADA UN / CADASCUN
NINGÚ CADA UNA / CADASCUNA
CADA U CADASCÚ TOTHOM
QUELCOM
RES
ALTRE ALTRA
ALTRI
EN TAL EN TAL ALTRE
CAP
TOT TOTHOM
AMBDÓS AMBDUES
EL MATEIX LA MATEIXA
HOM
Són incorrectes:
Els demés en lloc de ELS ALTRES, LA RESTA
Fes-ho saber a tots els altres veïns.
Algo en lloc de ALGUNA COSA, RES.
Desitja alguna cosa / Res més, senyora?
Nada en lloc de RES, GENS.
Aquest paraigua no pesa gens, és com una ploma.
Ningún en lloc de CAP.
No tinc cap llibre d’aquest autor.
Varis, Vàries en lloc de ALGUNS, DIVERSOS, DIFERENTS
Todo el mundo en lloc de TOTHOM
Tal y cual en lloc de TAL I TAL
Fulano y zutano (o mengano) en lloc de EN TAL I EN TAL ALTRE
TEMA 27 - PREPOSICIONS ÀTONES
TEMA 27
PREPOSICIONS ÀTONES
A – DE – EN – AMB – PER – PER A
A
Anar a
Viure a
EN à Un Una Uns Unes
à Algun Alguna Alguns Algunes
Viu en un país tropial
Viu a Angola
A à Parts del día à Matí Migdia Capvespre/Tarda
Vespre Nit
DE
Complement de nom à nom + preposició + nom
à taula de fusta
à full de paper
Tenir gust de à Aquest plat te gust de peix
Fer olor de à Aquí fa olor de llimona
Fer pudor de à L’habitació fa pudor de tabac
Faldilla
Brusa puntets
Vestit DE ratlles
Pantalons colors
EN
Castellà Català
AL + INFINITIU à EN + INFINITIU
En arribar el president, tothom s’aixecà
CCT
En acabar la classe, anirem a dinar
CCT
Pensar
Cofiar + EN
Insitir
AMB
Castellà Català
EN à EN
CON à AMB
Mitjans locomoció à AMB
Viatja amb tren
Va amb cotxe
Castellà Català
PER à POR
PER A à PARA
PAG. 275 CASTELLNOU
PREPOSICIONS ÀTONES
A – DE – EN – AMB – PER – PER A
A
Anar a
Viure a
EN à Un Una Uns Unes
à Algun Alguna Alguns Algunes
Viu en un país tropial
Viu a Angola
A à Parts del día à Matí Migdia Capvespre/Tarda
Vespre Nit
DE
Complement de nom à nom + preposició + nom
à taula de fusta
à full de paper
Tenir gust de à Aquest plat te gust de peix
Fer olor de à Aquí fa olor de llimona
Fer pudor de à L’habitació fa pudor de tabac
Faldilla
Brusa puntets
Vestit DE ratlles
Pantalons colors
EN
Castellà Català
AL + INFINITIU à EN + INFINITIU
En arribar el president, tothom s’aixecà
CCT
En acabar la classe, anirem a dinar
CCT
Pensar
Cofiar + EN
Insitir
AMB
Castellà Català
EN à EN
CON à AMB
Mitjans locomoció à AMB
Viatja amb tren
Va amb cotxe
Castellà Català
PER à POR
PER A à PARA
PAG. 275 CASTELLNOU
TEMA 26 - PRONOMS ADVERBIALS EN - HI
TEMA 26
PRONOMS ADVERBIALS “EN” – “HI”
PRONOM “EN”
Pot desenvolupar les següents funcions:
1.- CD indeterminat
Tu compres pa à Tu en compres
Ell fa trenta anys à Ell en fa trenta
2.- CC de Lloc si va precedit de la preposició « DE »
Elles vénen de la ciutat à Elles en vénen
De dond vénen ? CCL
Tu arribes de l’estació à Tu n’arribes
De dond vénen ? CCL
3.- C. de regim verbal (CRV) o Complement preposicional (C.Prep.)
Es tracta d’un grup de paraules (al marge de CCL) introduït per la preposició “DE”
Elles parlen de la situació à Elles en parlen
CRV/CPREP
Tu t’ocupes de l’infant à Tu te n’ocupes
CRV/CPREP
4.- Predicatiu amb els verbs « DIR-SE » i « FER-SE »
Ell es diu Marc à Ell se’n diu
PREDICATIU
PRONOM “HI”
1.- CC LLOC si no va precedit de la preposició “DE”
Elles van a la ciutat à Elles hi van
CCL
Tu passes per l’estació à Tu hi passes
CCL
El moix és sota la taula à El moix hi és
CCL
2.- Substitueix un grup de paraules (sintagma) al marge del CCL si no va introduït per la preposició “DE”
Vosaltres confiau en els polítics à Vosaltres hi confiau
CRV
Ells insteixen en les seves peticios à Ells hi insisteixen
CRV
3.- Predicatiu
Es tracta normalment, d’un adjectiu que respon a la pregunta COM?
Ella ha arribat cansada à Ella hi ha arribat
ADJECTIU/PREDICATIU
En Miquel ha tornat antipàtic à En Miquel hi ha tornat
ADJECTIU/PREDICATIU
4.- CC Manera encara que vagi introduït per la preposició “DE”
No pot ser mai un adjectiu. Sol ser un adverbi o un sintagma preposicional.
Ella parla bé l’italià à Ella hi parla l’italià
ADVERBI/CCMANERA
Tu camines malament à Tu hi camines
ADVERBI/CCMANERA
Ells van de cap à Ells hi van
ADVERBI/CCMANERA
Els nins caminen de puntetes à Ells hi caminen
ADVERBI/CCMANERA
El pronom “HI” es fa servir amb els verbs de percepció, els dels sentits. (veure, sentir)
En Joan no hi veu
Na Maria no hi sent
PRONOMS ADVERBIALS “EN” – “HI”
PRONOM “EN”
Pot desenvolupar les següents funcions:
1.- CD indeterminat
Tu compres pa à Tu en compres
Ell fa trenta anys à Ell en fa trenta
2.- CC de Lloc si va precedit de la preposició « DE »
Elles vénen de la ciutat à Elles en vénen
De dond vénen ? CCL
Tu arribes de l’estació à Tu n’arribes
De dond vénen ? CCL
3.- C. de regim verbal (CRV) o Complement preposicional (C.Prep.)
Es tracta d’un grup de paraules (al marge de CCL) introduït per la preposició “DE”
Elles parlen de la situació à Elles en parlen
CRV/CPREP
Tu t’ocupes de l’infant à Tu te n’ocupes
CRV/CPREP
4.- Predicatiu amb els verbs « DIR-SE » i « FER-SE »
Ell es diu Marc à Ell se’n diu
PREDICATIU
PRONOM “HI”
1.- CC LLOC si no va precedit de la preposició “DE”
Elles van a la ciutat à Elles hi van
CCL
Tu passes per l’estació à Tu hi passes
CCL
El moix és sota la taula à El moix hi és
CCL
2.- Substitueix un grup de paraules (sintagma) al marge del CCL si no va introduït per la preposició “DE”
Vosaltres confiau en els polítics à Vosaltres hi confiau
CRV
Ells insteixen en les seves peticios à Ells hi insisteixen
CRV
3.- Predicatiu
Es tracta normalment, d’un adjectiu que respon a la pregunta COM?
Ella ha arribat cansada à Ella hi ha arribat
ADJECTIU/PREDICATIU
En Miquel ha tornat antipàtic à En Miquel hi ha tornat
ADJECTIU/PREDICATIU
4.- CC Manera encara que vagi introduït per la preposició “DE”
No pot ser mai un adjectiu. Sol ser un adverbi o un sintagma preposicional.
Ella parla bé l’italià à Ella hi parla l’italià
ADVERBI/CCMANERA
Tu camines malament à Tu hi camines
ADVERBI/CCMANERA
Ells van de cap à Ells hi van
ADVERBI/CCMANERA
Els nins caminen de puntetes à Ells hi caminen
ADVERBI/CCMANERA
El pronom “HI” es fa servir amb els verbs de percepció, els dels sentits. (veure, sentir)
En Joan no hi veu
Na Maria no hi sent
TEMA 25 - VERB
TEMA 25
VERB
VERBS REGULARS
Siguen la regla:
1a. –AR (totos son regulars excepte els verbs ANAR i ESTAR)
2a. –ER/-RE
3a. –IR
Present d’indicatiu
Balear
C.Central
jo
-o
tu
-es
-es
ell/ella
-a
-a
nosoltres
-am
-em
vosoltres
-au
-eu
ells/elles
-en
-en
Cant/ar à Cant (lexema) + -o
-es
-a
-am
-au
-en
Formes Personals
Aquellas formes verbals que es poden formar amb els pronoms personals tónics
Formes No Personals
- Infinitiu
- Gerundi
- Participi
Modes
- Indicatiu - Real i segura
- Subjuntiu - Posible pero que no és mai segura i ordre negativa.
- Imperatiu - Ordre afirmativa
Temps
Temps Simples - 1a. i 3a. columna per que tenen un sol verb.
Verb auxiliar
Haber
Ser
Pret. Indefinit = Pret. Perfecto castellano
Pret. Perfet = Pret. Indefinido castellano
Pret. Perfet Perif = Pret. Indefinido castellano
Vaig + Infinitiu
Vares/Vas + Infinitiu
Va + Infinitiu
Vàrem/Vam + Infinitiu
Vàreu/Vau + Infinitiu
Varen/Van + Infinitiu
IR
- DORMIR/SENTIR
- SERVIR
Purs
Purs
incoatius
Jo
DORM
SENT
SERV
-esc
Tu
-s
-s
-eix
-s
Ell/ella
-eix
Nosoltres
-im
-im
-im
Vosoltres
-iu
-iu
-iu
Ells/Elles
-en
-en
-en
VERBS PURS
Bullir
Collir
Cosir
Dormir
Escopir
Fugir
Grunyir
Morir
Obrir
Omplir
GERUNDIS
Incorrecte
Correcte
Creguent
Creient
Traguent
Traient
Visquent
Vivint
Prenguent
Prenent
Riguent
Rient
Tinguent
Tenint
Vinguent
Venint
Coguent
Coent
Sapiguent
Sabent
Caiguent
Caient
Resolguent
Resolent
Escriguent
Escrivint
Tots els gerundis que es fan acabar en les terminacions –GUENT i –QUENT NO SÓN CORRECTES.
IMPERATIUS
És el modo verbal que s’usa per donar ordres afirmatives.
CANTAR
TÉMER
DORMIR
Tu
Canta
Tem
Dorm
Ell/a – vostè
Canti
Temi
Dormi
Nosaltres
Cantem
Temem
Dormim
Vosaltres
Canteu
Temeu
Dormiu
Ells/es – Vostès
Catin
Temin
Dormin
En alguns imperatius exiteix una concordancia entre la 1a. persona del singular (tu) i la 2a. persona del plural del mateix mode.
Si, en la 1a. persona del singular hi ha les grafies QU i GU, també hauran d’aparèixer en la 2a. persona del plural.
Si, no hi ha les grafies QU i GU en la 1a. persona del singular, tampoc no podrà aparèixer en la 2a. Persona del plural.
BEURE
DIR
SABER
TREURE
CABRE
MOURE
PENDRE
Tu
Beu
Digues
Sàpigues
Treu
Càpigues
Mou
Pren
Ell
Ella
Vostè
Begui
Digui
Sàpiga
Tregui
Càpiga
Mogui
Prengui
Nos
Beguem
Diguem
Sapiguem
Traguem
Capiguem
Moguem
Prenguem
Vos
Beveu
Digueu
Sapigueu
Traieu
Capigueu
Moveu
Preneu
Ells
Elles
Vostès
Beguin
Diguin
Sàpiguen
Treguin
Capiguen
Moguin
Prenguin
Viure
Resoldre
Tu
Viu
Resol
Ell
Ella
Vostè
Visc
Resolgui
Nos
Visquem
Resolguem
Vos
Viviu
Resoleu
Ells
Elles
Vostès
Visquin
Resolguin
-AR
PARLAR
-ER/-RE
TEMER
-IR
DORMIR
-I
Parli
-I
Temi
-I
Dormi
-IS
Parlis
-IS
Temis
-IS
Dormis
-I
Parli
-I
Temi
-I
Dormi
-EM
Parlem
-EM
Temem
-IM
Dormim
-EU
Parleu
-EU
Temeu
-IU
Dormiu
-IN
Parlin
-IN
Temin
-IN
Dormin
Bé
Mal
Traieu
Tragueu
Preneu
Prengueu
Rieu
Rigueu
Moveu
Mogueu
Beveu
Begueu
Resoleu
Resolgueu
IMPERFET DE SUBJUNTIU
-AR
-ER/-RE
-IR
-ÀS
-ÉS
-ÉS
-ÍS
-ASSIS
-ESSIS
-ESSIS
-ISSIS
-ÀS
-ÉS
-ÉS
-ÍS
-ÀSSIM
-ÉSSIM
-ÉSSIM
-ÍSSIM
-ÀSSIU
-ÉSSIU
-ESSIU
-ÍSSIU
-ASSIN
-ESSIN
-ESSIN
-ISSIN
Balears
Central
CANTAR
TEMER
BEURE
DORMIR
CantÀS
CantÉS
TemÉS
BeguÉS
DormÍS
CantaSSIS
CanteSSIS
TemESSIS
BeguESSIS
DormISSIS
CantÀS
CantÉS
TemÉS
BeguÉS
DormÍS
CantÀSSIM
CantÉSSIM
TemÉSSIM
BeguÉSSIM
DormISSIM
CantÀSSIU
CantÉSSIU
TemÉSSIU
BeguÉSSIU
DormÍSSIU
CantASSIN
CantESSIN
TemeSSIN
BeguESSIN
DormISSIN
PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU
IMPERFET
PARTICIPI
El verb “HAVER” +
Verb conjugat
HAGUÉS
HAGUESSIS
HAGUÉS
HAGUESSIM
HAGUESSIU
HAGUESSIN
INFINITIU
PARTICIPI
-AR
-AT
-ER/-RE
-UT
-IR
-IT
ORACIÓ SUBORDINADA
ORACIÓ PRINCIPAL
PRESENT D’INDICATIU
FUTUR
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
IMPERFET DE SUBJUNTIU
CONDICIONAL SIMPLE
PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU
CONDICIONAL COMPOST
Present d’indicatiu à Futur
Present d’indicatiu
Imperatiu
Si tu arribes a temps, (agafar) ___________ el tren
Agafaràs à Futur
Agafes à Present d’indicatiu
Agafa à Imperatiu
Imperfet de Subjuntiu à Condicional Simple
Si tu arribessis, (agafar) ____________ el tren
(arribassis) agafaries à Condicional Simple
Plusquamperfet de Subjuntiu à Condicional compost
Si tu haguessis arribat a temps, (agafar) __________ el tren
Hauries agafat à Condicional compost
Les oracions subordinades introduïdes per un verb a la oració principal expresan :
- ORDRE
- RECOMANACIÓ
- CONSELL
- SÚPLICA
- EXHORTACIÓ
- PREC
Recomanar – Aconsellar – Suplicar – Pregar – Demanar (ordre) – DIR (ordre)
El metge m’aconsella que no (fumar) _________
(present d’indicatiu) à (present de subjuntiu) FUMI
El metge m’ha aconsellat que no (fumar) ________
(pretèrit indefinit) à (present de subjuntiu) FUMI
El metge m’aconsellara que no (fumar) __________
(futur) à (present de subjuntiu) FUMI
El metge m’aconsellava que no (fumar) __________
(imp. Indic) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge em va aconsellar que no (fumar) _________
(perfet perifàsic) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge m’havia aconsellat que no (fumar) ________
(plusquamp. Indic.) à (imp.Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge m’aconsellaria que no (fumar) ___________
(cond. Simple) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge m’hauria aconsellat que no (fumar) ________
(cond. Compost) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
PERÍFRASIS VERBALS
HABER DE + infinitiu
CALDRE + infinitiu
CALDRE QUE + Subjuntiu
incorrect:
Tenir que + infinitiu
Haver-hi que + infinitiu
Tenir de + infinitiu
És precís + infinitiu
És precís que + subjuntiu
PERIFASIS DE PROBABILITAT
DEURE (de) + infinitiu
Devia tenir vint anys
VERB
VERBS REGULARS
Siguen la regla:
1a. –AR (totos son regulars excepte els verbs ANAR i ESTAR)
2a. –ER/-RE
3a. –IR
Present d’indicatiu
Balear
C.Central
jo
-o
tu
-es
-es
ell/ella
-a
-a
nosoltres
-am
-em
vosoltres
-au
-eu
ells/elles
-en
-en
Cant/ar à Cant (lexema) + -o
-es
-a
-am
-au
-en
Formes Personals
Aquellas formes verbals que es poden formar amb els pronoms personals tónics
Formes No Personals
- Infinitiu
- Gerundi
- Participi
Modes
- Indicatiu - Real i segura
- Subjuntiu - Posible pero que no és mai segura i ordre negativa.
- Imperatiu - Ordre afirmativa
Temps
Temps Simples - 1a. i 3a. columna per que tenen un sol verb.
Verb auxiliar
Haber
Ser
Pret. Indefinit = Pret. Perfecto castellano
Pret. Perfet = Pret. Indefinido castellano
Pret. Perfet Perif = Pret. Indefinido castellano
Vaig + Infinitiu
Vares/Vas + Infinitiu
Va + Infinitiu
Vàrem/Vam + Infinitiu
Vàreu/Vau + Infinitiu
Varen/Van + Infinitiu
IR
- DORMIR/SENTIR
- SERVIR
Purs
Purs
incoatius
Jo
DORM
SENT
SERV
-esc
Tu
-s
-s
-eix
-s
Ell/ella
-eix
Nosoltres
-im
-im
-im
Vosoltres
-iu
-iu
-iu
Ells/Elles
-en
-en
-en
VERBS PURS
Bullir
Collir
Cosir
Dormir
Escopir
Fugir
Grunyir
Morir
Obrir
Omplir
GERUNDIS
Incorrecte
Correcte
Creguent
Creient
Traguent
Traient
Visquent
Vivint
Prenguent
Prenent
Riguent
Rient
Tinguent
Tenint
Vinguent
Venint
Coguent
Coent
Sapiguent
Sabent
Caiguent
Caient
Resolguent
Resolent
Escriguent
Escrivint
Tots els gerundis que es fan acabar en les terminacions –GUENT i –QUENT NO SÓN CORRECTES.
IMPERATIUS
És el modo verbal que s’usa per donar ordres afirmatives.
CANTAR
TÉMER
DORMIR
Tu
Canta
Tem
Dorm
Ell/a – vostè
Canti
Temi
Dormi
Nosaltres
Cantem
Temem
Dormim
Vosaltres
Canteu
Temeu
Dormiu
Ells/es – Vostès
Catin
Temin
Dormin
En alguns imperatius exiteix una concordancia entre la 1a. persona del singular (tu) i la 2a. persona del plural del mateix mode.
Si, en la 1a. persona del singular hi ha les grafies QU i GU, també hauran d’aparèixer en la 2a. persona del plural.
Si, no hi ha les grafies QU i GU en la 1a. persona del singular, tampoc no podrà aparèixer en la 2a. Persona del plural.
BEURE
DIR
SABER
TREURE
CABRE
MOURE
PENDRE
Tu
Beu
Digues
Sàpigues
Treu
Càpigues
Mou
Pren
Ell
Ella
Vostè
Begui
Digui
Sàpiga
Tregui
Càpiga
Mogui
Prengui
Nos
Beguem
Diguem
Sapiguem
Traguem
Capiguem
Moguem
Prenguem
Vos
Beveu
Digueu
Sapigueu
Traieu
Capigueu
Moveu
Preneu
Ells
Elles
Vostès
Beguin
Diguin
Sàpiguen
Treguin
Capiguen
Moguin
Prenguin
Viure
Resoldre
Tu
Viu
Resol
Ell
Ella
Vostè
Visc
Resolgui
Nos
Visquem
Resolguem
Vos
Viviu
Resoleu
Ells
Elles
Vostès
Visquin
Resolguin
-AR
PARLAR
-ER/-RE
TEMER
-IR
DORMIR
-I
Parli
-I
Temi
-I
Dormi
-IS
Parlis
-IS
Temis
-IS
Dormis
-I
Parli
-I
Temi
-I
Dormi
-EM
Parlem
-EM
Temem
-IM
Dormim
-EU
Parleu
-EU
Temeu
-IU
Dormiu
-IN
Parlin
-IN
Temin
-IN
Dormin
Bé
Mal
Traieu
Tragueu
Preneu
Prengueu
Rieu
Rigueu
Moveu
Mogueu
Beveu
Begueu
Resoleu
Resolgueu
IMPERFET DE SUBJUNTIU
-AR
-ER/-RE
-IR
-ÀS
-ÉS
-ÉS
-ÍS
-ASSIS
-ESSIS
-ESSIS
-ISSIS
-ÀS
-ÉS
-ÉS
-ÍS
-ÀSSIM
-ÉSSIM
-ÉSSIM
-ÍSSIM
-ÀSSIU
-ÉSSIU
-ESSIU
-ÍSSIU
-ASSIN
-ESSIN
-ESSIN
-ISSIN
Balears
Central
CANTAR
TEMER
BEURE
DORMIR
CantÀS
CantÉS
TemÉS
BeguÉS
DormÍS
CantaSSIS
CanteSSIS
TemESSIS
BeguESSIS
DormISSIS
CantÀS
CantÉS
TemÉS
BeguÉS
DormÍS
CantÀSSIM
CantÉSSIM
TemÉSSIM
BeguÉSSIM
DormISSIM
CantÀSSIU
CantÉSSIU
TemÉSSIU
BeguÉSSIU
DormÍSSIU
CantASSIN
CantESSIN
TemeSSIN
BeguESSIN
DormISSIN
PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU
IMPERFET
PARTICIPI
El verb “HAVER” +
Verb conjugat
HAGUÉS
HAGUESSIS
HAGUÉS
HAGUESSIM
HAGUESSIU
HAGUESSIN
INFINITIU
PARTICIPI
-AR
-AT
-ER/-RE
-UT
-IR
-IT
ORACIÓ SUBORDINADA
ORACIÓ PRINCIPAL
PRESENT D’INDICATIU
FUTUR
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
IMPERFET DE SUBJUNTIU
CONDICIONAL SIMPLE
PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU
CONDICIONAL COMPOST
Present d’indicatiu à Futur
Present d’indicatiu
Imperatiu
Si tu arribes a temps, (agafar) ___________ el tren
Agafaràs à Futur
Agafes à Present d’indicatiu
Agafa à Imperatiu
Imperfet de Subjuntiu à Condicional Simple
Si tu arribessis, (agafar) ____________ el tren
(arribassis) agafaries à Condicional Simple
Plusquamperfet de Subjuntiu à Condicional compost
Si tu haguessis arribat a temps, (agafar) __________ el tren
Hauries agafat à Condicional compost
Les oracions subordinades introduïdes per un verb a la oració principal expresan :
- ORDRE
- RECOMANACIÓ
- CONSELL
- SÚPLICA
- EXHORTACIÓ
- PREC
Recomanar – Aconsellar – Suplicar – Pregar – Demanar (ordre) – DIR (ordre)
El metge m’aconsella que no (fumar) _________
(present d’indicatiu) à (present de subjuntiu) FUMI
El metge m’ha aconsellat que no (fumar) ________
(pretèrit indefinit) à (present de subjuntiu) FUMI
El metge m’aconsellara que no (fumar) __________
(futur) à (present de subjuntiu) FUMI
El metge m’aconsellava que no (fumar) __________
(imp. Indic) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge em va aconsellar que no (fumar) _________
(perfet perifàsic) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge m’havia aconsellat que no (fumar) ________
(plusquamp. Indic.) à (imp.Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge m’aconsellaria que no (fumar) ___________
(cond. Simple) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
El metge m’hauria aconsellat que no (fumar) ________
(cond. Compost) à (imp. Subjunt.) FUMÀS/FUMÉ
PERÍFRASIS VERBALS
HABER DE + infinitiu
CALDRE + infinitiu
CALDRE QUE + Subjuntiu
incorrect:
Tenir que + infinitiu
Haver-hi que + infinitiu
Tenir de + infinitiu
És precís + infinitiu
És precís que + subjuntiu
PERIFASIS DE PROBABILITAT
DEURE (de) + infinitiu
Devia tenir vint anys
TEMA 24 - NASALS - M - N - MP
TEMA 24
NASALS (M – N – MP)
S’escriu “M” davant de les consonants B, P i M.
B à comboi, embolic, tombar, desimbolt
P à impost, ampliar, composició, imperi
M à immediat, commoció, Gemma, emmagatzenar
EXCEPCIONS
B à benparlat, benplantat
M à enmig, tanmateix
S’escriu « M » davant de la grafia « F »
F à amfiteatre, àmfora, triomf, paranimif, nimfa, amfibi, pàmfil, pamflet
EXCEPCIONS
Les paraules començades en :
CON- confiança, confecció, confluir
EN- davant de « F » s’escriuen amb « N » enfocar, enfortir, enfarinar,..
IN- infantil, informació, influir,..
Totes les paraules començades pel prefix « CIRCUM » s’escriuen amb « M »
Circumstància, circumloqui, circumcisió, circumvalar, circumferència
S’escriu « N » davant de la grafia « V »
N à V canvi, envelat, convertir, invisible, envà, envernissar,...
EXCEPCIONS
M à V tramvia, triumvir, circumval·lació
S’escriu “N” davant d’una altra consonant “N”
N à N tennis, bienni, trienni, connectar, innocent, innovació, ennuvolar,
ennegrir, perenne, Anna, Susanna,...
EXCEPCIONS
M à N columna, alumne, amnistia, condemna, solemne, somni, indemnitzar,
Gimnàstica, amnèsia,..
S’escriu “N” davant de les consonants següents
C à concòrdia
D à Endinsar
G à Engabiar
H à Inhalació
L à Enlaire
LL à Enlloc EXCEPCIONS
Q à Inquilí
R à Conreu, enrenou R à Somriure
S à Ensaïmada S à Premsa, Samsó
T à Intent T à Impremta, empremta, comte
X à Anxova
Paraules que s’escriuen amb « MP »
Camp, llamp, tremp, temps, atemptat, redemptor, peremptori, temptació, sumptuós, compte, assumpte, assumpta, exempt, prompte,..
CONTE -- COMTE -- COMPTE
CONTE à Relat, narració à contar un conte
COMTE à Títol nobiliari à el comte Arnau, el comtat de York
El vescomtat de Kent, la ciutat comtal
COMPTE à Fer un compte de sumar
Demanar el compte en un restaurant
Tenir un compte bancari
Comptar
Comptabilitat, comptable, comptador,..
Anar amb compte à anar alerta à anar amb prudència
Tenir en compte à considerar
Comptar amb algú à comptar amb alguna persona
NASALS (M – N – MP)
S’escriu “M” davant de les consonants B, P i M.
B à comboi, embolic, tombar, desimbolt
P à impost, ampliar, composició, imperi
M à immediat, commoció, Gemma, emmagatzenar
EXCEPCIONS
B à benparlat, benplantat
M à enmig, tanmateix
S’escriu « M » davant de la grafia « F »
F à amfiteatre, àmfora, triomf, paranimif, nimfa, amfibi, pàmfil, pamflet
EXCEPCIONS
Les paraules començades en :
CON- confiança, confecció, confluir
EN- davant de « F » s’escriuen amb « N » enfocar, enfortir, enfarinar,..
IN- infantil, informació, influir,..
Totes les paraules començades pel prefix « CIRCUM » s’escriuen amb « M »
Circumstància, circumloqui, circumcisió, circumvalar, circumferència
S’escriu « N » davant de la grafia « V »
N à V canvi, envelat, convertir, invisible, envà, envernissar,...
EXCEPCIONS
M à V tramvia, triumvir, circumval·lació
S’escriu “N” davant d’una altra consonant “N”
N à N tennis, bienni, trienni, connectar, innocent, innovació, ennuvolar,
ennegrir, perenne, Anna, Susanna,...
EXCEPCIONS
M à N columna, alumne, amnistia, condemna, solemne, somni, indemnitzar,
Gimnàstica, amnèsia,..
S’escriu “N” davant de les consonants següents
C à concòrdia
D à Endinsar
G à Engabiar
H à Inhalació
L à Enlaire
LL à Enlloc EXCEPCIONS
Q à Inquilí
R à Conreu, enrenou R à Somriure
S à Ensaïmada S à Premsa, Samsó
T à Intent T à Impremta, empremta, comte
X à Anxova
Paraules que s’escriuen amb « MP »
Camp, llamp, tremp, temps, atemptat, redemptor, peremptori, temptació, sumptuós, compte, assumpte, assumpta, exempt, prompte,..
CONTE -- COMTE -- COMPTE
CONTE à Relat, narració à contar un conte
COMTE à Títol nobiliari à el comte Arnau, el comtat de York
El vescomtat de Kent, la ciutat comtal
COMPTE à Fer un compte de sumar
Demanar el compte en un restaurant
Tenir un compte bancari
Comptar
Comptabilitat, comptable, comptador,..
Anar amb compte à anar alerta à anar amb prudència
Tenir en compte à considerar
Comptar amb algú à comptar amb alguna persona
TEMA 23 - LA CARTA PERSONAL
TEMA 23
LA CARTA PERSONAL
1.- DATA
Palma de Mallorca, 12 de març de 2008
Mes en minuscula
Davant del dia sense preposició
A l’acomiadat del any sense punt
2.- Salutació
Benvolgut + nom,
Sempre acomiadat amb coma
3.- Contingut
Pel que fa…
- Introducció
- Exposició
- Conclusió
4.- Comiat
Coordialment,
Una abraçada,
Sempre acomiadat amb coma
5.- Signatura
6.- Post escriptum (PS)
o Post Data (PD)
Ver pag. 230 Llibre verd.
LA CARTA PERSONAL
1.- DATA
Palma de Mallorca, 12 de març de 2008
Mes en minuscula
Davant del dia sense preposició
A l’acomiadat del any sense punt
2.- Salutació
Benvolgut + nom,
Sempre acomiadat amb coma
3.- Contingut
Pel que fa…
- Introducció
- Exposició
- Conclusió
4.- Comiat
Coordialment,
Una abraçada,
Sempre acomiadat amb coma
5.- Signatura
6.- Post escriptum (PS)
o Post Data (PD)
Ver pag. 230 Llibre verd.
TEMA 22 - L'ATRIBUT
TEMA 22
L’ATRIBUT
L’atribut és un complement introduït pels anomenats verbs copulatius
(ser, estar, semblar, parèixer).
L’atribut és sempre substituit pel pronom “HO”
Tu ets metge à Tu ho ets
Ella esta bé à Ella ho està
Vosaltres semblau contents à Vosaltres ho semblau
Elles pareixen disgustades à Elles ho pareixen
Tu estàs malalta à Tu ho estàs à Tu n’estas
En Miquel és metge à En Miquel ho és à En Miquel n’és
Ells semblen satisfets à Ells ho semblen à Ells en semblen
Vosaltres pareixeu contents à Vosaltres ho pareixeu
Hi ha una excepció quan els verbs « SER » i « ESTAR » indiquen LLOC.
En aquest cas, els verbs NO són copulatius i, per tant, no introdueixen cap atribut sinó un complement de lloc i no se substitueixen pel pronom “HO”.
En Miquel és a Roma à En Miquel hi és
CCL
Ells s’estan a la ciutat à Ells s’hi estan
CCL
Ella és a Paris à Ella hi és
CCL
Tu estàs a l’ajuntament à Tu hi estàs
CCL
L’ATRIBUT
L’atribut és un complement introduït pels anomenats verbs copulatius
(ser, estar, semblar, parèixer).
L’atribut és sempre substituit pel pronom “HO”
Tu ets metge à Tu ho ets
Ella esta bé à Ella ho està
Vosaltres semblau contents à Vosaltres ho semblau
Elles pareixen disgustades à Elles ho pareixen
Tu estàs malalta à Tu ho estàs à Tu n’estas
En Miquel és metge à En Miquel ho és à En Miquel n’és
Ells semblen satisfets à Ells ho semblen à Ells en semblen
Vosaltres pareixeu contents à Vosaltres ho pareixeu
Hi ha una excepció quan els verbs « SER » i « ESTAR » indiquen LLOC.
En aquest cas, els verbs NO són copulatius i, per tant, no introdueixen cap atribut sinó un complement de lloc i no se substitueixen pel pronom “HO”.
En Miquel és a Roma à En Miquel hi és
CCL
Ells s’estan a la ciutat à Ells s’hi estan
CCL
Ella és a Paris à Ella hi és
CCL
Tu estàs a l’ajuntament à Tu hi estàs
CCL
TEMA 21 - PRONOMS TÒNICS O FORTS
TEMA 21
PRONOMS TÒNICS O FORTS
JO / MI
TU
ELL / ELLA / VOSTÈ
NOSALTRES
VOSALTRES / VÓS
ELLS / ELLES /VOSTÈS
Darrere de preposicions (amb l’excepció de “SEGONS” i “ENTRE”) s’ha d’usar el pronom “MI” en lloc del pronom “JO”.
Ell viu amb mi
Ell pensa en mi
Ell parla de mi
Ho fa per mi
Segons jo, tu tens la raó
Entre jo i ells no hi ha res
Darrere de mi hi ha una pissarra
Darrere menu hi ha una pissarra
Al voltant d’ell hi ha periodistes
Al voltant seu hi ha periodistes
PRONOMS FEBLES
DAVANT VERB DARRERA VERB
Començats en CONSONANT
Començats en VOCAL
o en H
Acabats en
CONSONANT
o en U (semivocal)
Acabats en VOCAL
(no U)
FORMES REFORÇADES
FORMES ELIDIDES
FORMES
PLENES
FORMES REDUÏDES
EM
M’
-ME
‘M
ET
T’
-TE
‘T
ES
S’
-SE
‘S
EL
L’
-LO
‘L
LA
L’
-LA
-LA
EN
N’
-NE
‘N
HO
HO
-HO
-HO
LI
LI
-LI
-LI
HI
HI
-HI
-HI
ENS
ENS
-NOS
‘NS
US
US
VOS
-US
LES
LES
-LES
-LES
COL.LOCACIÓ DELS PRONOMS
- Normalment, van davant del verb
Tu compres pa à Tu en compres
CD
Ella vol això à Ella ho vol
CD
Jo saludaré na Maria à Jo la saludaré
CD
Ell va a Roma à Ell hi va
CCL
- Van darrere del verb quan es tracta
o D’un infinitiu
o D’un gerundi
o D’un imperatiu
Viure a París és agradable à Viure-hi és agradable
INFINITIU CCL
Estalviant diners podràs viatjar à Estalviant-ne podràs viatjar
GERUNDI CD (EN)
Agafa el llibre à Agafa’l
IMPERATIU CD (EL)
- Quan tenim una perífrasi verbal (una perífrasi verbal és una construcció gramatical formada per un verb en forma persona i un altre verb en forma no personal – infinitius, gerundis i participis - ), per exemple:
Va comprar els llibres
PEFIFRASI VERBAL CD (ELS)
Amb les perífrasis verbals, els pronoms poden anar davant o darrer del verb
Els va comprar à Va comprar-los
Estaves explicant la lliçó à L’estaves explicant
CD (LA) à Estaves explicant-la
Untava la ferida à La untava
CD (LA)
Iniciava l’explicació à la iniciava à i-ni-ci-a-va
CD (LA)
Iniciava el curs à l’iniciava
CD (EL)
PRONOMS TÒNICS O FORTS
JO / MI
TU
ELL / ELLA / VOSTÈ
NOSALTRES
VOSALTRES / VÓS
ELLS / ELLES /VOSTÈS
Darrere de preposicions (amb l’excepció de “SEGONS” i “ENTRE”) s’ha d’usar el pronom “MI” en lloc del pronom “JO”.
Ell viu amb mi
Ell pensa en mi
Ell parla de mi
Ho fa per mi
Segons jo, tu tens la raó
Entre jo i ells no hi ha res
Darrere de mi hi ha una pissarra
Darrere menu hi ha una pissarra
Al voltant d’ell hi ha periodistes
Al voltant seu hi ha periodistes
PRONOMS FEBLES
DAVANT VERB DARRERA VERB
Començats en CONSONANT
Començats en VOCAL
o en H
Acabats en
CONSONANT
o en U (semivocal)
Acabats en VOCAL
(no U)
FORMES REFORÇADES
FORMES ELIDIDES
FORMES
PLENES
FORMES REDUÏDES
EM
M’
-ME
‘M
ET
T’
-TE
‘T
ES
S’
-SE
‘S
EL
L’
-LO
‘L
LA
L’
-LA
-LA
EN
N’
-NE
‘N
HO
HO
-HO
-HO
LI
LI
-LI
-LI
HI
HI
-HI
-HI
ENS
ENS
-NOS
‘NS
US
US
VOS
-US
LES
LES
-LES
-LES
COL.LOCACIÓ DELS PRONOMS
- Normalment, van davant del verb
Tu compres pa à Tu en compres
CD
Ella vol això à Ella ho vol
CD
Jo saludaré na Maria à Jo la saludaré
CD
Ell va a Roma à Ell hi va
CCL
- Van darrere del verb quan es tracta
o D’un infinitiu
o D’un gerundi
o D’un imperatiu
Viure a París és agradable à Viure-hi és agradable
INFINITIU CCL
Estalviant diners podràs viatjar à Estalviant-ne podràs viatjar
GERUNDI CD (EN)
Agafa el llibre à Agafa’l
IMPERATIU CD (EL)
- Quan tenim una perífrasi verbal (una perífrasi verbal és una construcció gramatical formada per un verb en forma persona i un altre verb en forma no personal – infinitius, gerundis i participis - ), per exemple:
Va comprar els llibres
PEFIFRASI VERBAL CD (ELS)
Amb les perífrasis verbals, els pronoms poden anar davant o darrer del verb
Els va comprar à Va comprar-los
Estaves explicant la lliçó à L’estaves explicant
CD (LA) à Estaves explicant-la
Untava la ferida à La untava
CD (LA)
Iniciava l’explicació à la iniciava à i-ni-ci-a-va
CD (LA)
Iniciava el curs à l’iniciava
CD (EL)
TEMA 20 - COMPLEMENT INDIRECTE
TEMA 20
COMPLEMENT INDIRECTE
El CI presenta les següents característiques:
1a. Va sempre introduït per la preposició “A” (al, als, a la, a les, a l’)
2a. Es refereix a éssers animats
3a. No passa a ser subjecte de l’oració passiva
4a. Substitució pronominal
EM EM MIRA à MIRA A MI à JO SOC MIRAT PER ELL
ET EM PARLA à PARLA A MI
ES à CD/CI ET CRITICA à CRITICA A TU à TU ETS CRITICAT PER ELL
ENS T’ESCRIU à ESCRITU A TU
US
3a. Persona singular LI (no s’apostrofa mai)
ELL ESCRIU AL SEU AMIC à ELL LI ESCRIU
ELL ESCRIU A LA SEVA AMIGAà ELL LI ESCRIU
ELL ESCRIU ALS SEUS AMICS à ELL ELS ESCRIU
ELL ESCRIU A LES SEVES AMIGUES à ELL ELS ESCRIU
El pronom « ELS » quan fa de CI, substitueix indistintament noms masculins i femenins.
LA PROFESSORA PARLA ALS ALUMNES à LA PROFESSORA ELS PARLA
LA PROFESSORA PARLA A LES ALUMNES à LA PROFESSORA ELS PARLA
ELS parla
ELS escriu
Parla-LOS
Parla’LS
Has d’explicar la lliçó a les alumnes à Els has d’explicar la lliçó
PERIF. VERBAL CI à Has d’explicar-los la lliçó
Dono la mà al nen à Li dono la mà
Espero la mare à L’espero
Admiro el paisatge à L’admiro
Crido els nois à Els crido
Tapo la cassola à La tapo
COMPLEMENT INDIRECTE
El CI presenta les següents característiques:
1a. Va sempre introduït per la preposició “A” (al, als, a la, a les, a l’)
2a. Es refereix a éssers animats
3a. No passa a ser subjecte de l’oració passiva
4a. Substitució pronominal
EM EM MIRA à MIRA A MI à JO SOC MIRAT PER ELL
ET EM PARLA à PARLA A MI
ES à CD/CI ET CRITICA à CRITICA A TU à TU ETS CRITICAT PER ELL
ENS T’ESCRIU à ESCRITU A TU
US
3a. Persona singular LI (no s’apostrofa mai)
ELL ESCRIU AL SEU AMIC à ELL LI ESCRIU
ELL ESCRIU A LA SEVA AMIGAà ELL LI ESCRIU
ELL ESCRIU ALS SEUS AMICS à ELL ELS ESCRIU
ELL ESCRIU A LES SEVES AMIGUES à ELL ELS ESCRIU
El pronom « ELS » quan fa de CI, substitueix indistintament noms masculins i femenins.
LA PROFESSORA PARLA ALS ALUMNES à LA PROFESSORA ELS PARLA
LA PROFESSORA PARLA A LES ALUMNES à LA PROFESSORA ELS PARLA
ELS parla
ELS escriu
Parla-LOS
Parla’LS
Has d’explicar la lliçó a les alumnes à Els has d’explicar la lliçó
PERIF. VERBAL CI à Has d’explicar-los la lliçó
Dono la mà al nen à Li dono la mà
Espero la mare à L’espero
Admiro el paisatge à L’admiro
Crido els nois à Els crido
Tapo la cassola à La tapo
TEMA 19 - COMPLEMENT DIRECTE
TEMA 19
COMPLEMENT DIRECTE
Característiques que presenta:
1ª.- Normalment, no va introduït per cap preposició.
EXCEPCIONS
a) Davant dels pronoms tònics, va precedit de la preposició « A »
Pronoms Tònics o Forts
Jo/Mi
Tu
Ell/Ella/Vostè
Nosaltres
Vosaltres
Ells/Elles/Vostès
Em mira a mi
Et critica a tu
Ell veu a ell
La veu a ella
b) Quan s’altera l’ordre habitual de l’oració
Subjecte + verb + CD + altres complements
En Miquel visita la seva mare
Subjecte verb CD
A la seva mare visita en Miquel
CD Verb Subjecte
2ª.- El complement directe passa a ser el subjecte de l’oració passiva.
Oració activa à el subjecte fa la acció del verb.
Oració passiva à el subjecte no fa la acció del verb sino que la rep.
En Joan compra llibres
S Verb CD
Subjecte à Complement agent
Verb à Verb passiu (ser + participi verb conjugat)
CD à Subjecte
Els llibres són comprats per en Joan
Subjecte verb passiu compl agent
En Lluís saluda la seva amiga à La seva amiga és saludada per en Lluís
El cap informa els treballadors à Els treballadors són informats pel cap
CARACTERÍSTIQUES:
1ª.- Sempre va introduït per la preposició “A” (al, a, la, als, a les)
2ª.- Es refereix a éssers animats
3ª.- No passa a ser subjecte de l’oració passiva
Tu escrius a na Maria
CI
Ella parlarà als alumnes
CI
Ella vestirà els alumnes
CD
TIPUS DE CD
1.- CD DETERMINAT
És aquell CD que va introduït per alguns d’aquests determinants:
a) Un article definit: el, la, els, les, l’
b) Un adjectiu demostratiu : aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles.
c) Un adjectiu possessiu: el meu, el seu, la meva, la teva, la seva, els meus, els teus,...
d) Un article personal : en, na, n’, el, la, l’
Els pronoms que substitueixen un CD determinat EL, LA, ELS, LES, L’
(LA + pronom I, U atones no s’apostrofa)
Tu visites el metge à Tu el visites
CD DET (EL)
Ella critica la directora à Ella la critica
CD DET (EL)
Els responsables informen els empleats à Els responsables es informen
CD DET (ELS)
Els responsables informen les teves empleades à Els responsables les informen
CD DET (LES)
Intuïa la situació à La intuïa
CD DET (LA)
Intuïa el fracas à L’intuïa
CD DET (EL)
2.- CD INDETERMINAT /QUANTITATIU
És aquell CD que NO va precedit de cap dels determinants anteriors.
Pronom que el substitueix EN à (en, n’, -ne, ‘n)
Tu compres aquestes gomes à Tu les compres
CD DET
Tu compres gomes à Tu en compres
CD INDET
Els alumnes fan els seus exercicis à Els alumnes els fan
CD DET (ELS)
Ells llegeixen llibres à Ells en llegeixen
CD INDET
Els alumnes fan exercicis à Els alumnes en fan
CD INDET
Ells llegeixen aquests articles à Ells els llegeixen
CD DET (ELS)
Si tenim un CD introduït per un QUANTITATIU o un INDEFINIT (un, una, uns, unes, algun, alguna, alguns, algunes), també se substitueix per “EN” però no substituïm la quantitat.
En Miquel compra un cotxe à En Miquel en compra un
CD IND
Ella té alguns estalvis à Ell en té alguns
CD IND
El meu nebot fa nou anys à El meu nebot en fa nou
CD IND
3.- CD NEUTRE
El CD neutre és representat pels pronoms demostratius « AIXÒ » i « ALLÒ », si no van precedits de preposició.
Pronom que el substitueix HO
Tu cerques això à Tu ho cerques
CD NEUTRE
Ells volen allò à Ells ho volen
CD NEUTRE
Tu saps això à Tu ho saps
CD NEUTRE
També por fer de CD neture tota una oració composta (formada per dos verbs) que respon a la pregunta: QUINA COSA? Feta al verb de l’oració principal.
No sé si arribaré a temps a la reunió à No ho sé
V V
QUINA COSA NO SÉ? à AIXÒ
Ells han dit que faran una manifestació à Ells ho han dit
V V
QUINA COSA HAN DIT? à AIXÒ
Crec que no arribarem a temps à Ho crec
V V
QUINA COSA CREC? à AIXÒ
No sabien si hi hauria vaga à No ho sabien
V V
QUINA COSA NO SABIEN? à AIXÒ
Que explica contes, l’avia? – si que n’explica
Que explica el conte de la rateta, l’avia? – si que l’explica
Que explica el que feia quan era jove, l’avia? – si que ho explica
COMPLEMENT DIRECTE
Característiques que presenta:
1ª.- Normalment, no va introduït per cap preposició.
EXCEPCIONS
a) Davant dels pronoms tònics, va precedit de la preposició « A »
Pronoms Tònics o Forts
Jo/Mi
Tu
Ell/Ella/Vostè
Nosaltres
Vosaltres
Ells/Elles/Vostès
Em mira a mi
Et critica a tu
Ell veu a ell
La veu a ella
b) Quan s’altera l’ordre habitual de l’oració
Subjecte + verb + CD + altres complements
En Miquel visita la seva mare
Subjecte verb CD
A la seva mare visita en Miquel
CD Verb Subjecte
2ª.- El complement directe passa a ser el subjecte de l’oració passiva.
Oració activa à el subjecte fa la acció del verb.
Oració passiva à el subjecte no fa la acció del verb sino que la rep.
En Joan compra llibres
S Verb CD
Subjecte à Complement agent
Verb à Verb passiu (ser + participi verb conjugat)
CD à Subjecte
Els llibres són comprats per en Joan
Subjecte verb passiu compl agent
En Lluís saluda la seva amiga à La seva amiga és saludada per en Lluís
El cap informa els treballadors à Els treballadors són informats pel cap
CARACTERÍSTIQUES:
1ª.- Sempre va introduït per la preposició “A” (al, a, la, als, a les)
2ª.- Es refereix a éssers animats
3ª.- No passa a ser subjecte de l’oració passiva
Tu escrius a na Maria
CI
Ella parlarà als alumnes
CI
Ella vestirà els alumnes
CD
TIPUS DE CD
1.- CD DETERMINAT
És aquell CD que va introduït per alguns d’aquests determinants:
a) Un article definit: el, la, els, les, l’
b) Un adjectiu demostratiu : aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles.
c) Un adjectiu possessiu: el meu, el seu, la meva, la teva, la seva, els meus, els teus,...
d) Un article personal : en, na, n’, el, la, l’
Els pronoms que substitueixen un CD determinat EL, LA, ELS, LES, L’
(LA + pronom I, U atones no s’apostrofa)
Tu visites el metge à Tu el visites
CD DET (EL)
Ella critica la directora à Ella la critica
CD DET (EL)
Els responsables informen els empleats à Els responsables es informen
CD DET (ELS)
Els responsables informen les teves empleades à Els responsables les informen
CD DET (LES)
Intuïa la situació à La intuïa
CD DET (LA)
Intuïa el fracas à L’intuïa
CD DET (EL)
2.- CD INDETERMINAT /QUANTITATIU
És aquell CD que NO va precedit de cap dels determinants anteriors.
Pronom que el substitueix EN à (en, n’, -ne, ‘n)
Tu compres aquestes gomes à Tu les compres
CD DET
Tu compres gomes à Tu en compres
CD INDET
Els alumnes fan els seus exercicis à Els alumnes els fan
CD DET (ELS)
Ells llegeixen llibres à Ells en llegeixen
CD INDET
Els alumnes fan exercicis à Els alumnes en fan
CD INDET
Ells llegeixen aquests articles à Ells els llegeixen
CD DET (ELS)
Si tenim un CD introduït per un QUANTITATIU o un INDEFINIT (un, una, uns, unes, algun, alguna, alguns, algunes), també se substitueix per “EN” però no substituïm la quantitat.
En Miquel compra un cotxe à En Miquel en compra un
CD IND
Ella té alguns estalvis à Ell en té alguns
CD IND
El meu nebot fa nou anys à El meu nebot en fa nou
CD IND
3.- CD NEUTRE
El CD neutre és representat pels pronoms demostratius « AIXÒ » i « ALLÒ », si no van precedits de preposició.
Pronom que el substitueix HO
Tu cerques això à Tu ho cerques
CD NEUTRE
Ells volen allò à Ells ho volen
CD NEUTRE
Tu saps això à Tu ho saps
CD NEUTRE
També por fer de CD neture tota una oració composta (formada per dos verbs) que respon a la pregunta: QUINA COSA? Feta al verb de l’oració principal.
No sé si arribaré a temps a la reunió à No ho sé
V V
QUINA COSA NO SÉ? à AIXÒ
Ells han dit que faran una manifestació à Ells ho han dit
V V
QUINA COSA HAN DIT? à AIXÒ
Crec que no arribarem a temps à Ho crec
V V
QUINA COSA CREC? à AIXÒ
No sabien si hi hauria vaga à No ho sabien
V V
QUINA COSA NO SABIEN? à AIXÒ
Que explica contes, l’avia? – si que n’explica
Que explica el conte de la rateta, l’avia? – si que l’explica
Que explica el que feia quan era jove, l’avia? – si que ho explica
TEMA 18 - GENS - CAP - RES
TEMA 18
GENS (adverbi) = EN ABSOLUT
Cosas no comptables per unitats o generics
CAP = cosas comptables per unitats
RES (pronom) = CAP COSA
El Joan no té CAP guitarra
El Joan no té GENS calor
El Joan no té CAP amiga
No hi ha GENS de fum
No hi ha CAP de problema
No hi ha CAP capdira
De gana, no en té GENS
De mosca, no n’hi ha CAP
De rellotge, no en té CAP
De febre, no en té GENS
De carn, no n’hi ha GENS
GENS (adverbi) = EN ABSOLUT
Cosas no comptables per unitats o generics
CAP = cosas comptables per unitats
RES (pronom) = CAP COSA
El Joan no té CAP guitarra
El Joan no té GENS calor
El Joan no té CAP amiga
No hi ha GENS de fum
No hi ha CAP de problema
No hi ha CAP capdira
De gana, no en té GENS
De mosca, no n’hi ha CAP
De rellotge, no en té CAP
De febre, no en té GENS
De carn, no n’hi ha GENS
TEMA 17 - OCLUSIVES - PETACA - BODEGA
TEMA 17
OCLUSIVES A FI DE MOT
Les lletres P/B, T/D, C/G en posició final.
L’escriptura de les consonants p/b, t/d, c/g no presenta cap problema quan es troben a començament de síl·laba, ja que la pronúncia ens indica clarament el so:
PIS TO CAS
BIS DO GAS
En canvi quan es troben en posició final de síl.laba les parelles p/b, t/d, c/g sonen igual:
P i B sonen com a P SAP, ÀRAB, POP…
T i D sonen com a T RÀPID, EMBUT, LLET, FRED…
C i G sonen com a K SAC, MAG, RUC…
Per resoldre aquest problema ortogràfic cal tenir en compte dues grans regles:
PRIMERA REGLA
Darrere de vocal tònica o de diftong tònic s’escriu (sense tenir en compte el derivat)
P en lloc de B
POP, RAP, LLOP, EQUIP, COP, ell sap (saber), ell rep (rebre), ell decep (decebre), ella concep (concebre), TIP, ESTRIP, ESTREP, …
EXCEPCIONS (amb B)
TUB, ADOB, CUB (figura geomètrica), CLUB, PUB ESNOB, JACOB, BAOBAB,…
T en lloc de D
LLET, TOT, NEBOT, CUNYAT, PARET, SALUT, SET, ASTUT, GENIÜT, RABIÜT, ESTIRAT
EXCEPCIONS (amb D)
FRED, SUD, FLUID, alguns nombre propis ALFRED, DAVID, CONRAD, VALLADOLID, MADRID, BAGDAD, BELGRAD, QUID, els noms femenins acabats en ITUD i ETUD ( solitud, sol·licitud, licitud, inquietud, mansuetud, actitud)
C en lloc de G
RUC, LLOC, SUC, FOC, PORUC, LLADRUC, RIC, SEC, PREC, LLAC, MAC (pedra)
EXCEPCIONS (amb G)
DEMAGOG, PEDAGOG, HUG, ESTRATEG, ZIG-ZAG, TUAREG, BULDOG, MAG (màgic).
SEGONA REGLA
Darrere de vocal àtona o bé de consonant s’escriu la mateixa lletra que hi ha en el derivat.
P/B Ser_ --- Serpentina --- Serp
Àra_ --- Aràbia --- Àrab
T/D For_ --- Forta --- Fort
Ràpi_ --- Rapidesa --- Ràpid
C/G Clàssi_ --- Clàssica --- Clàssic
Càsti_ --- Castigar --- Càstig
EXCEPCIONS
Són paraules que haurien d’anar amb G, segons la regla, però que s’escriven amb C
ÀNEC ànega, aneguet
CÀRREC càrrega
FERESTEC feréstega
ARÀBIC arabiga
RÒNEC rònega
LLÒBREC llobrega
FÀSTIC fastigós
PRÉSSEC presseguer
MÀNEC mànega
ESPÀRREC esparreguera
OCLUSIVES A INICI DE PARAULA
Normalment les paraules començades en :
AB s’escriuen amb B Abstenció, abstracció, abjecte, absolut, abdomen,…
OB s’escriuen amb B Observació, Obri, Obtenir, Objecte,…
EXCEPCIONS APTE, APTITUD, OPTAR, OPCIÓ, ÒPTICA, ÒPTIM
SUB s’escriuen amb B Subvenció, subtil, submarí subterfugi, subministrar, subjecte,…
AD s’escriuen amb D Administració, advertència, admetre, adverbi, adjectiu, admisió
EXCEPCIONS ATLES, ATZAR, ATLÀNTIC, ATZAVARA, ATMÒSFERA
CAP s’escriuen amb P capdamunt, capçal, capdavall, capficar-se, capteniment, captivar,
Captiu, captaire, captar
EXCEPCIONS CAPDAL, CAPDELL, CAPDILL,…
OCLUSIVES A FI DE MOT
Les lletres P/B, T/D, C/G en posició final.
L’escriptura de les consonants p/b, t/d, c/g no presenta cap problema quan es troben a començament de síl·laba, ja que la pronúncia ens indica clarament el so:
PIS TO CAS
BIS DO GAS
En canvi quan es troben en posició final de síl.laba les parelles p/b, t/d, c/g sonen igual:
P i B sonen com a P SAP, ÀRAB, POP…
T i D sonen com a T RÀPID, EMBUT, LLET, FRED…
C i G sonen com a K SAC, MAG, RUC…
Per resoldre aquest problema ortogràfic cal tenir en compte dues grans regles:
PRIMERA REGLA
Darrere de vocal tònica o de diftong tònic s’escriu (sense tenir en compte el derivat)
P en lloc de B
POP, RAP, LLOP, EQUIP, COP, ell sap (saber), ell rep (rebre), ell decep (decebre), ella concep (concebre), TIP, ESTRIP, ESTREP, …
EXCEPCIONS (amb B)
TUB, ADOB, CUB (figura geomètrica), CLUB, PUB ESNOB, JACOB, BAOBAB,…
T en lloc de D
LLET, TOT, NEBOT, CUNYAT, PARET, SALUT, SET, ASTUT, GENIÜT, RABIÜT, ESTIRAT
EXCEPCIONS (amb D)
FRED, SUD, FLUID, alguns nombre propis ALFRED, DAVID, CONRAD, VALLADOLID, MADRID, BAGDAD, BELGRAD, QUID, els noms femenins acabats en ITUD i ETUD ( solitud, sol·licitud, licitud, inquietud, mansuetud, actitud)
C en lloc de G
RUC, LLOC, SUC, FOC, PORUC, LLADRUC, RIC, SEC, PREC, LLAC, MAC (pedra)
EXCEPCIONS (amb G)
DEMAGOG, PEDAGOG, HUG, ESTRATEG, ZIG-ZAG, TUAREG, BULDOG, MAG (màgic).
SEGONA REGLA
Darrere de vocal àtona o bé de consonant s’escriu la mateixa lletra que hi ha en el derivat.
P/B Ser_ --- Serpentina --- Serp
Àra_ --- Aràbia --- Àrab
T/D For_ --- Forta --- Fort
Ràpi_ --- Rapidesa --- Ràpid
C/G Clàssi_ --- Clàssica --- Clàssic
Càsti_ --- Castigar --- Càstig
EXCEPCIONS
Són paraules que haurien d’anar amb G, segons la regla, però que s’escriven amb C
ÀNEC ànega, aneguet
CÀRREC càrrega
FERESTEC feréstega
ARÀBIC arabiga
RÒNEC rònega
LLÒBREC llobrega
FÀSTIC fastigós
PRÉSSEC presseguer
MÀNEC mànega
ESPÀRREC esparreguera
OCLUSIVES A INICI DE PARAULA
Normalment les paraules començades en :
AB s’escriuen amb B Abstenció, abstracció, abjecte, absolut, abdomen,…
OB s’escriuen amb B Observació, Obri, Obtenir, Objecte,…
EXCEPCIONS APTE, APTITUD, OPTAR, OPCIÓ, ÒPTICA, ÒPTIM
SUB s’escriuen amb B Subvenció, subtil, submarí subterfugi, subministrar, subjecte,…
AD s’escriuen amb D Administració, advertència, admetre, adverbi, adjectiu, admisió
EXCEPCIONS ATLES, ATZAR, ATLÀNTIC, ATZAVARA, ATMÒSFERA
CAP s’escriuen amb P capdamunt, capçal, capdavall, capficar-se, capteniment, captivar,
Captiu, captaire, captar
EXCEPCIONS CAPDAL, CAPDELL, CAPDILL,…
TEMA 16 - INDEFINITS
TEMA 16
INDEFINITS
ALGU, ALGUNA
UN, UNA
QUALCUN, QUALCUNA, QUALCUNS, QUALCUNES
ALTRE + nom masculí -- Un altre dia
ALTRA + nom femení -- Una altra setmana
TAL, TALS
QUALSEVOL (masculí i femení) -- Qualsevol dia; Qualsevol setmana
QUALSSEVOL (masculí i femení plurals) -- Qualssevol dies; Qualsevol setmanes.
QUALSEVULLA -- Solament per a femenins i molt poc utilizat
CERT, CERTA
CAP NI UN; CAP NI UNA
CADA -- cada dia vaig a missa -- preferiblement a -- tots els dies vaigs a missa
Cada setmana hi ha reunió – preferiblement a – totes les setmanes hi ha reunió
TOT + nom geogràfic -- s’usa també per a noms femenins
Avui he passejat per tot Palma
Viatjaré per tot França
AMBDÓS -- Els dos + nom -- Tot dos
Els dos germans són sords -- Tots dos germans són sords
AMBDUES -- Les dues + nom -- Totes dues
Les dues ciutats viven del turisme -- Totes dues ciutats viven del turisme
MATEIX, MATEIXA
INDEFINITS PRONOMS
Algú -- Qualcú
Quelcom -- Alguna cosa -- Qualque cosa
En oracions interrogatives i condicionals en lloc d’alguna cosa o quelcom és preferible usar “VOLS RES?”
Si vols res, ja m’ho diràs
HOM + 3a. persona del singular = Es + 3a. persona singular
Hom creu que els preus augmentaran = Es creu que els preus augmentaran
Tailàndia, hom creu en Buda = Tailàndia es creu en Buda
Altri = Una tercera persona
Treballar per altri
CAP, NINGÚ ≠ ALGÚ
(Persones)
RES (pronom) = Cap cosa
(coses)
GENS (adverbi) = En absolut
En Carles no estudia gens – es perezós
En Carles no estudia res – no esta matriculat en ningú curs
Aquesta asignatura no m’agrada res
Aquesta asignatura no m’agrada gens
CADA U, CADASCÚ
TOT, TOTHOM
Tot el món - Tot el planeta
Tothom - Totes les persones
OBSERVACIONS
Vari, Vària, Varis, Vàries ≠ Uns quants, unes quantes
He suspès vàries assignatures
unes quantes
algunes
diverses
Ells tenen varis fills
uns quants
diversos
alguns
Els demès
Vindran en Lluís, en Miquel i els demes companys
els altres
la resta de
INDEFINITS
ALGU, ALGUNA
UN, UNA
QUALCUN, QUALCUNA, QUALCUNS, QUALCUNES
ALTRE + nom masculí -- Un altre dia
ALTRA + nom femení -- Una altra setmana
TAL, TALS
QUALSEVOL (masculí i femení) -- Qualsevol dia; Qualsevol setmana
QUALSSEVOL (masculí i femení plurals) -- Qualssevol dies; Qualsevol setmanes.
QUALSEVULLA -- Solament per a femenins i molt poc utilizat
CERT, CERTA
CAP NI UN; CAP NI UNA
CADA -- cada dia vaig a missa -- preferiblement a -- tots els dies vaigs a missa
Cada setmana hi ha reunió – preferiblement a – totes les setmanes hi ha reunió
TOT + nom geogràfic -- s’usa també per a noms femenins
Avui he passejat per tot Palma
Viatjaré per tot França
AMBDÓS -- Els dos + nom -- Tot dos
Els dos germans són sords -- Tots dos germans són sords
AMBDUES -- Les dues + nom -- Totes dues
Les dues ciutats viven del turisme -- Totes dues ciutats viven del turisme
MATEIX, MATEIXA
INDEFINITS PRONOMS
Algú -- Qualcú
Quelcom -- Alguna cosa -- Qualque cosa
En oracions interrogatives i condicionals en lloc d’alguna cosa o quelcom és preferible usar “VOLS RES?”
Si vols res, ja m’ho diràs
HOM + 3a. persona del singular = Es + 3a. persona singular
Hom creu que els preus augmentaran = Es creu que els preus augmentaran
Tailàndia, hom creu en Buda = Tailàndia es creu en Buda
Altri = Una tercera persona
Treballar per altri
CAP, NINGÚ ≠ ALGÚ
(Persones)
RES (pronom) = Cap cosa
(coses)
GENS (adverbi) = En absolut
En Carles no estudia gens – es perezós
En Carles no estudia res – no esta matriculat en ningú curs
Aquesta asignatura no m’agrada res
Aquesta asignatura no m’agrada gens
CADA U, CADASCÚ
TOT, TOTHOM
Tot el món - Tot el planeta
Tothom - Totes les persones
OBSERVACIONS
Vari, Vària, Varis, Vàries ≠ Uns quants, unes quantes
He suspès vàries assignatures
unes quantes
algunes
diverses
Ells tenen varis fills
uns quants
diversos
alguns
Els demès
Vindran en Lluís, en Miquel i els demes companys
els altres
la resta de
TEMA 15 - QUANTITATIUS
TEMA 15
QUANTITATIUS
Els quantitatius són mots que expressen una idea de quantitat de manera imprecisa. Hi ha quantitatius que tenen quatre formes, n’hi ha que en tenen dues i d’altres que només en tenen una.
QUANTITATIUS VARIABLES
QUANT; QUANTA; QUANTS; QUANTES (DE)
TANT, TANTA; TANTS, TANTES (DE)
MOLT, MOLTA; MOLTS, MOLTES (DE)
POC, POCA; POCS, POQUES (DE)
BASTANT, --------- BASTANTS --------- (DE)
GAIRE, --------- GAIRES --------- (DE)
MÉS --------- -------- --------- (DE)
MENYS --------- -------- --------- (DE)
GENS --------- -------- --------- (DE)
MASSA --------- -------- --------- -----
FORÇA --------- -------- --------- -----
PROU --------- -------- --------- (DE)
QUE --------- -------- --------- -----
Tots el quantitatius poden anar precedits de la partícula DE, tret de massa, força i que.
Molt i força són per a expressions afirmatives.
En les frases negatives, interrogatives, condicionals i de dubte cal usar gaire:
No té gaire gana.
Que trigaràs gaire, a acabar aquesta feina?
Hi ha molta gent; Afirmativa.
No hi ha gaire gent; Negativa.
Hi ha gaire gent? Interrogativa.
Si hi ha gaire gent me n’aniré. Condicional.
Te molts (de) llibres. Afirmativa.
No té gaires (de) llibres. Negativa.
Té gaires (de) llibres?. Interrogativa.
Si té gaires (de) llibres me’n deixarà un. Condicional.
Aquí hi ha massa desordre. Afirmativa.
Aquí no hi ha gaire desordre. Negativa.
Hi ha aquí gaire desordre?. Interrogativa.
Si hi ha gaire desordre hi posarem remei. Condicional.
QUANTITATIUS INVARIABLES
MÉS (DE)
MENYS (DE)
PROU (DE)
FORÇA
MASSA
QUE
PROU = Suficient/s
FORÇA = Bastant/s
MASSA = En excés
Hi ha prou gent;
Prou persones,
Hi ha força gent;
Força persones;
Força llibres.
Que de gent;
A més dels quantitaius pròpiament dits, hi ha una gran quantitat de locucions quantitatives que s’utilitzen habitualment:
UNA MICA DE
UN MUNT DE
UN GRAPAT DE
UNA COLLA DE
UN SEGUIT DE
GENS DE
GENS NI MICA DE
UNA PILA DE
En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de poc és gaire.
No tinc gaire gana.
QUANTITATIUS
Els quantitatius són mots que expressen una idea de quantitat de manera imprecisa. Hi ha quantitatius que tenen quatre formes, n’hi ha que en tenen dues i d’altres que només en tenen una.
QUANTITATIUS VARIABLES
QUANT; QUANTA; QUANTS; QUANTES (DE)
TANT, TANTA; TANTS, TANTES (DE)
MOLT, MOLTA; MOLTS, MOLTES (DE)
POC, POCA; POCS, POQUES (DE)
BASTANT, --------- BASTANTS --------- (DE)
GAIRE, --------- GAIRES --------- (DE)
MÉS --------- -------- --------- (DE)
MENYS --------- -------- --------- (DE)
GENS --------- -------- --------- (DE)
MASSA --------- -------- --------- -----
FORÇA --------- -------- --------- -----
PROU --------- -------- --------- (DE)
QUE --------- -------- --------- -----
Tots el quantitatius poden anar precedits de la partícula DE, tret de massa, força i que.
Molt i força són per a expressions afirmatives.
En les frases negatives, interrogatives, condicionals i de dubte cal usar gaire:
No té gaire gana.
Que trigaràs gaire, a acabar aquesta feina?
Hi ha molta gent; Afirmativa.
No hi ha gaire gent; Negativa.
Hi ha gaire gent? Interrogativa.
Si hi ha gaire gent me n’aniré. Condicional.
Te molts (de) llibres. Afirmativa.
No té gaires (de) llibres. Negativa.
Té gaires (de) llibres?. Interrogativa.
Si té gaires (de) llibres me’n deixarà un. Condicional.
Aquí hi ha massa desordre. Afirmativa.
Aquí no hi ha gaire desordre. Negativa.
Hi ha aquí gaire desordre?. Interrogativa.
Si hi ha gaire desordre hi posarem remei. Condicional.
QUANTITATIUS INVARIABLES
MÉS (DE)
MENYS (DE)
PROU (DE)
FORÇA
MASSA
QUE
PROU = Suficient/s
FORÇA = Bastant/s
MASSA = En excés
Hi ha prou gent;
Prou persones,
Hi ha força gent;
Força persones;
Força llibres.
Que de gent;
A més dels quantitaius pròpiament dits, hi ha una gran quantitat de locucions quantitatives que s’utilitzen habitualment:
UNA MICA DE
UN MUNT DE
UN GRAPAT DE
UNA COLLA DE
UN SEGUIT DE
GENS DE
GENS NI MICA DE
UNA PILA DE
En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de poc és gaire.
No tinc gaire gana.
TEMA 14 - H
TEMA 14
H
HAM
HARMONIA
FILHARMÒNIC, FILHARMÒNICA
HISSAR
HIVERN
HACLE
SUBHASTA
SUBTRAHEND
AHIR
ALHORA -- Al mateix temps (ella estudia i treballa alhora)
A L’HORA -- A l’hora del dinar has de ser a casa
ALESHORES -- Llavors
TOTHOM -- Totes les persones
SENSE H
AVUI
BENAURAT
CACAUET
COET
MALAURAT
ORFE
ORXATA
TRUÀ
OS
OU
I els noms propis :
LLUC
LLUCMAJOR
MAÓ
TAÜLL
BOÍ
VIC
ESTER
JUDIT
ELISABET
H
HAM
HARMONIA
FILHARMÒNIC, FILHARMÒNICA
HISSAR
HIVERN
HACLE
SUBHASTA
SUBTRAHEND
AHIR
ALHORA -- Al mateix temps (ella estudia i treballa alhora)
A L’HORA -- A l’hora del dinar has de ser a casa
ALESHORES -- Llavors
TOTHOM -- Totes les persones
SENSE H
AVUI
BENAURAT
CACAUET
COET
MALAURAT
ORFE
ORXATA
TRUÀ
OS
OU
I els noms propis :
LLUC
LLUCMAJOR
MAÓ
TAÜLL
BOÍ
VIC
ESTER
JUDIT
ELISABET
TEMA 13 - B - V
TEMA 13
B – V
1.- s’escriu “B” darrere de les consonantes “M”
Pamboli, combinar, embenar, àmbit, desimbolt, comboi
EXCEPCIONS
TRAMVIA, TRIUMVIR, CIRCUMVAL·LACIÓ
2.- s’escriu “B” davant de les consonants « L » i « R »
Blanc, bloc, blau, branca, cabra, abric, arbre, amable
EXCEPCIONS
VLADIMIR, VLADISVOSTOK
3.- s’escriu “B” alternant amb “P”
Llop -- Lloba, llobató, llobera
Ell Sap -- Saber
Ell Rep -- Rebre
Ell Concep -- Concebre
Ell Decep -- Decebre
4.- s’escriu “V” darrere de la consonant “N”
CANVI, ENVIAR, ENVELAT, CONVULSIÓ, ENVERSISSAR, INVISIBLE, ENVÀ.
5.- s’escriu “V” alternant amb “U”
Blau -- Blava, blavor
Neu -- Nevada, nevar
Jueu -- Jueva
Hereu -- Hereva
Tou -- Tova, estovar
6.- s’escriu “V” les desinències de l’imperfet de l’indicatiu dels verbs de 1a. conjugació (-AR)
-AVA -- Parlava
-AVES -- Parlaves
-AVA -- Parlava
-ÀVEM -- Parlàvem
-ÀVEU -- Parlàveu
-AVEN -- Parlaven
Paraules amb B
ABANS, ACABAR, ARRIBAR, BASC, PAÍS BASC, BISCAIA, ÀLABA, NERBION, BAF, BERRUGA, BIGA, BOLCAR, CORB, CORBA, REBENTAR, REBOLCAR, RIBA, SABÓ, TREBALLAR, TROBAR,…
Paraules amb V
AVALL, CAVALL, CAVALLER,..
Atenció a:
AVORTAR -- ABORTIU
CALB -- CALVÍCIE
B – V
1.- s’escriu “B” darrere de les consonantes “M”
Pamboli, combinar, embenar, àmbit, desimbolt, comboi
EXCEPCIONS
TRAMVIA, TRIUMVIR, CIRCUMVAL·LACIÓ
2.- s’escriu “B” davant de les consonants « L » i « R »
Blanc, bloc, blau, branca, cabra, abric, arbre, amable
EXCEPCIONS
VLADIMIR, VLADISVOSTOK
3.- s’escriu “B” alternant amb “P”
Llop -- Lloba, llobató, llobera
Ell Sap -- Saber
Ell Rep -- Rebre
Ell Concep -- Concebre
Ell Decep -- Decebre
4.- s’escriu “V” darrere de la consonant “N”
CANVI, ENVIAR, ENVELAT, CONVULSIÓ, ENVERSISSAR, INVISIBLE, ENVÀ.
5.- s’escriu “V” alternant amb “U”
Blau -- Blava, blavor
Neu -- Nevada, nevar
Jueu -- Jueva
Hereu -- Hereva
Tou -- Tova, estovar
6.- s’escriu “V” les desinències de l’imperfet de l’indicatiu dels verbs de 1a. conjugació (-AR)
-AVA -- Parlava
-AVES -- Parlaves
-AVA -- Parlava
-ÀVEM -- Parlàvem
-ÀVEU -- Parlàveu
-AVEN -- Parlaven
Paraules amb B
ABANS, ACABAR, ARRIBAR, BASC, PAÍS BASC, BISCAIA, ÀLABA, NERBION, BAF, BERRUGA, BIGA, BOLCAR, CORB, CORBA, REBENTAR, REBOLCAR, RIBA, SABÓ, TREBALLAR, TROBAR,…
Paraules amb V
AVALL, CAVALL, CAVALLER,..
Atenció a:
AVORTAR -- ABORTIU
CALB -- CALVÍCIE
TEMA 12 - LO NEUTRE
TEMA 12
“LO” NEUTRE
És correcte quan és
- Forma darrere verb acabat en consonant o diftong del pronom “EL” de CD.
Tu vols comprar aquest llibre
Perfet CD
Perifràsic
Tu el vols comprar
Tu vols comprar-lo
- Article definit equivalent a “EL”
Utilitzats en el Delta de l’Ebre
Lo llibre (el llibre)
Lo cotxe (el cotxe)
Utilitzats en Mallorca
Tot lo dia
Lo à So
Me’n vaig amb so tren
Lo
- Article personal masculí equivalent a “EN” o “EL”
Utilitzat en el Delta de l’Ebre
Lo Miquel
Lo Joan
Incorrecte quan LO substitueix a EL o ALLÒ
Lo que dius no és cert -- El que dius no és cert
Lo teu és greu -- El que passa atu és greu
Ara ve lo bo -- Ara ve la bona
És de lo més cregut -- És d’allò més cregut
A lo millor plourà -- Potser plourà
Tal vegada plourà
Per ventura plourà
“LO” NEUTRE
És correcte quan és
- Forma darrere verb acabat en consonant o diftong del pronom “EL” de CD.
Tu vols comprar aquest llibre
Perfet CD
Perifràsic
Tu el vols comprar
Tu vols comprar-lo
- Article definit equivalent a “EL”
Utilitzats en el Delta de l’Ebre
Lo llibre (el llibre)
Lo cotxe (el cotxe)
Utilitzats en Mallorca
Tot lo dia
Lo à So
Me’n vaig amb so tren
Lo
- Article personal masculí equivalent a “EN” o “EL”
Utilitzat en el Delta de l’Ebre
Lo Miquel
Lo Joan
Incorrecte quan LO substitueix a EL o ALLÒ
Lo que dius no és cert -- El que dius no és cert
Lo teu és greu -- El que passa atu és greu
Ara ve lo bo -- Ara ve la bona
És de lo més cregut -- És d’allò més cregut
A lo millor plourà -- Potser plourà
Tal vegada plourà
Per ventura plourà
TEMA 11 - O - U
TEMA 11
O / U
Quan la vocal del radical del verb es troba en posició TÒNICA, s’escriu –U
I, quan es troba en posició ÀTONA, s’escriu –O
Present d’indicatiu Present de subjuntiu
Jo cus (-o) Jo cusi
Tu cuses Tu cusis
Ell/a cus Ell/a cusi
Collir
Cosir
Escopir
Tossir
Sortir
O / U
Quan la vocal del radical del verb es troba en posició TÒNICA, s’escriu –U
I, quan es troba en posició ÀTONA, s’escriu –O
Present d’indicatiu Present de subjuntiu
Jo cus (-o) Jo cusi
Tu cuses Tu cusis
Ell/a cus Ell/a cusi
Collir
Cosir
Escopir
Tossir
Sortir
TEMA 10 - PER - PER A
TEMA 10
PER / PER A
Català Castellà
PER --- POR
PER A --- PARA
PER + EL = PEL va pel jardí
PER + ELS = PELS camina pels jardins
PER + LA = PER LA camina per la platja
PER + LES = PER LES va per les voreres
PER + L’ vocal = PER L’ passarem per l’aeroport
PER + L’ H = PER L’ passarem per l’hort
PER A + EL = PER AL el llibre és per al nin
PER A + ELS = PER ALS els llibres són per als nins
PER A + LA = PER A LA el llibre és per a la nina
PER A + LES = PER A LES els llibres són per a les nines
PER A + L’vocal = PER A L’ el llibre és per a l’avi
PER A + L’H = PER A L’
PER / PER A
Català Castellà
PER --- POR
PER A --- PARA
PER + EL = PEL va pel jardí
PER + ELS = PELS camina pels jardins
PER + LA = PER LA camina per la platja
PER + LES = PER LES va per les voreres
PER + L’ vocal = PER L’ passarem per l’aeroport
PER + L’ H = PER L’ passarem per l’hort
PER A + EL = PER AL el llibre és per al nin
PER A + ELS = PER ALS els llibres són per als nins
PER A + LA = PER A LA el llibre és per a la nina
PER A + LES = PER A LES els llibres són per a les nines
PER A + L’vocal = PER A L’ el llibre és per a l’avi
PER A + L’H = PER A L’
TEMA 9 - ARTICLES DEFINITS
TEMA 9
ARTICLES DEFINITS
SINGULAR
PLURAL
MASCULÍ
EL + consonant
ELS
El llibre – Els Llibres
L’ + vocal / H
ELS
L’home – Els homes
FEMENÍ
LA + consonant
LES
La casa – Les cases
L’ + vocal / H
LES
L’aventura – Les aventures
ARTICLES INDEFINITS
SINGULAR
PLURAL
MASCULÍ
UN
UNS
Un llibre – Uns Llibres
FEMENÍ
UNA
UNES
Una casa – unes cases
ARTICLES PERSONALS
Són els articles que es fan servir davant dels noms propis de les persones excepte amb els verbs “DIR-SE” i “NOMER”.
MASCULÍ
(EL) EN + consonant
En Carles – En Joan – En Miquel
(L’) N’ + vocal / H
N’Andreu – N’Àngel – N’Heribert
FEMENÍ
(LA) NA + consonant
Na Joana, Na Maria, Na Lluïsa
(L’) N’ + vocal / H
N’Àngela – N’Antònia – N’Hermínia
L’APOSTROFACIÓ (ARTICLES)
Regla General: S’apostrofen els noms en singular començats en “vocal” o “H”
L’arbre, L’os, L’home, L’arca, L’herba, L’horror, L’art,…
Principal EXCEPCIÓ a l’apostrofació
No s’apostrofen els noms (comuns i propis) FEMENINS començats en “I”, “U”, “HI”, “HU” àtones.
Universitat - U-ni-ver-si-tat - La universitat
Indiferència - In-di-fe-rèn-ci-a - La indiferència
Història - His-tò-ri-a - La història
Humitat - Hu-mi-tat - La humitat
Isabel - I-sa-bel - La Isabel / Na Isabel
Immaculada - Im-ma-cu-la-da - La Immaculada / Na Immaculada
Úrsula - Úr-su-la - L’Úrsula / N’Úrsula
Illa - I-lla - L’Illa
Ungla - Un-gla - L’ungla
No s’apostrofen els noms de lletres de l’alfabet llatí
La a La e La essa La hac La ema
Sí que s’apostrofen els numerals 1 i 11
L’1 L’11
No s’apostrofa el mot “UNA” referit a l’hora
Quina hora és? -És la una
Sí que s’apostrofa però, quan és un indefinit
Na Carme i na Maria l’una i l’altra són metgesses
No s’apostrofen les paraules “ANORMALITAT” i “ASIMETRIA”
La anormalitat La asimetria
No s’apostrofa el mot “IRA”
La Ira
No s’apostrofen els mots començats en “IA”, “IO”, “IU”
El ianqui El iogurt El iugoslau La iaia
APOSTROFACIÓ PREPOSICIÓ “DE”
La preposició “DE” s’apostrofa davant de noms femenins començats en “I”, “U”, “HI”, “HU” àtones.
ARTICLE PREPOSICIÓ
La universitat Claustre d’universitat
La indiferència Actitud d’indiferència
La història Classe d’història
La humitat Problema d’humitat
La preposició “DE” si que s’apostrofa davant dels noms en plural
ARTICLE PREPOSICIÓ
Els animals Menjar d’animals
Les herbes Licor d’herbes
La preposició “DE” si que s’apostrofa davant del mot “UNA” (referit a l’hora)
ARTICLE PREPOSICIÓ
És la una Treballa d’una a vuit
La preposició “DE” si que s’apostrofa davant del mot “IRA”.
ARTICLE PREPOSICIÓ
La ira Un atac d’ira
LA CONTRACCIÓ
La contracció és la unió d’una preposició i un article
A + EL = AL vaig al cinema
A + ELS = ALS parla als alumnes
A + LA = A LA va a la plaça
A + LES = A LES parla a les alumnes
A + L’vocal va a l’aeroport
L’H = A L’ va a l’hort
DE + EL = DEL ve del metge
DE + ELS = DELS parla dels nins
DE + LA = DE LA ve de la plaça
DE + LES = DE LES parla de les nines
DE + L’vocal ve de l’aeroport
L’H = DE L’ ve de l’hort
CA + EL = CAL va a cal dentista
CA + ELS = CALS viu a cals oncles
CA + LA = CA LA s’està a ca la tia
CA + LES = CA LES va a ca les cosines
CA + L’vocal va a ca l’avi
L’H = CA L’ va a ca l’Humbert
CA + EN = CAN va a can Joan
CA + NA = CA NA viu a ca na Maria
CA + N’vocal ve de ca n’Andreu
N’H = CA N’ ve de ca n’Humbert
CA’N + consonante = CA’N Joan CAN Joan
ARTICLES DEFINITS
SINGULAR
PLURAL
MASCULÍ
EL + consonant
ELS
El llibre – Els Llibres
L’ + vocal / H
ELS
L’home – Els homes
FEMENÍ
LA + consonant
LES
La casa – Les cases
L’ + vocal / H
LES
L’aventura – Les aventures
ARTICLES INDEFINITS
SINGULAR
PLURAL
MASCULÍ
UN
UNS
Un llibre – Uns Llibres
FEMENÍ
UNA
UNES
Una casa – unes cases
ARTICLES PERSONALS
Són els articles que es fan servir davant dels noms propis de les persones excepte amb els verbs “DIR-SE” i “NOMER”.
MASCULÍ
(EL) EN + consonant
En Carles – En Joan – En Miquel
(L’) N’ + vocal / H
N’Andreu – N’Àngel – N’Heribert
FEMENÍ
(LA) NA + consonant
Na Joana, Na Maria, Na Lluïsa
(L’) N’ + vocal / H
N’Àngela – N’Antònia – N’Hermínia
L’APOSTROFACIÓ (ARTICLES)
Regla General: S’apostrofen els noms en singular començats en “vocal” o “H”
L’arbre, L’os, L’home, L’arca, L’herba, L’horror, L’art,…
Principal EXCEPCIÓ a l’apostrofació
No s’apostrofen els noms (comuns i propis) FEMENINS començats en “I”, “U”, “HI”, “HU” àtones.
Universitat - U-ni-ver-si-tat - La universitat
Indiferència - In-di-fe-rèn-ci-a - La indiferència
Història - His-tò-ri-a - La història
Humitat - Hu-mi-tat - La humitat
Isabel - I-sa-bel - La Isabel / Na Isabel
Immaculada - Im-ma-cu-la-da - La Immaculada / Na Immaculada
Úrsula - Úr-su-la - L’Úrsula / N’Úrsula
Illa - I-lla - L’Illa
Ungla - Un-gla - L’ungla
No s’apostrofen els noms de lletres de l’alfabet llatí
La a La e La essa La hac La ema
Sí que s’apostrofen els numerals 1 i 11
L’1 L’11
No s’apostrofa el mot “UNA” referit a l’hora
Quina hora és? -És la una
Sí que s’apostrofa però, quan és un indefinit
Na Carme i na Maria l’una i l’altra són metgesses
No s’apostrofen les paraules “ANORMALITAT” i “ASIMETRIA”
La anormalitat La asimetria
No s’apostrofa el mot “IRA”
La Ira
No s’apostrofen els mots començats en “IA”, “IO”, “IU”
El ianqui El iogurt El iugoslau La iaia
APOSTROFACIÓ PREPOSICIÓ “DE”
La preposició “DE” s’apostrofa davant de noms femenins començats en “I”, “U”, “HI”, “HU” àtones.
ARTICLE PREPOSICIÓ
La universitat Claustre d’universitat
La indiferència Actitud d’indiferència
La història Classe d’història
La humitat Problema d’humitat
La preposició “DE” si que s’apostrofa davant dels noms en plural
ARTICLE PREPOSICIÓ
Els animals Menjar d’animals
Les herbes Licor d’herbes
La preposició “DE” si que s’apostrofa davant del mot “UNA” (referit a l’hora)
ARTICLE PREPOSICIÓ
És la una Treballa d’una a vuit
La preposició “DE” si que s’apostrofa davant del mot “IRA”.
ARTICLE PREPOSICIÓ
La ira Un atac d’ira
LA CONTRACCIÓ
La contracció és la unió d’una preposició i un article
A + EL = AL vaig al cinema
A + ELS = ALS parla als alumnes
A + LA = A LA va a la plaça
A + LES = A LES parla a les alumnes
A + L’vocal va a l’aeroport
L’H = A L’ va a l’hort
DE + EL = DEL ve del metge
DE + ELS = DELS parla dels nins
DE + LA = DE LA ve de la plaça
DE + LES = DE LES parla de les nines
DE + L’vocal ve de l’aeroport
L’H = DE L’ ve de l’hort
CA + EL = CAL va a cal dentista
CA + ELS = CALS viu a cals oncles
CA + LA = CA LA s’està a ca la tia
CA + LES = CA LES va a ca les cosines
CA + L’vocal va a ca l’avi
L’H = CA L’ va a ca l’Humbert
CA + EN = CAN va a can Joan
CA + NA = CA NA viu a ca na Maria
CA + N’vocal ve de ca n’Andreu
N’H = CA N’ ve de ca n’Humbert
CA’N + consonante = CA’N Joan CAN Joan
TEMA 8 - ELS SUBSTANTIUS
TEMA 8
ELS SUBSTANTIUS
EL GÈNERE
Lligam que s’estableix en funció de si el nom és masculí o femení.
Són masculins
ELS AFORES
UN ANELL
UN AVANTATGE
EL COMPTE
EL CORRENT
EL COSTUM
EL DEUTE
EL DUBTE
ELS ESPINACS
EL FRONT
ELS LLEGUMS
EL LLEIXIU
EL PEBRE
EL PENDENT
EL SENYAL
Són femenins
UNA ALLAU
UNA AMARGOR
UNA ANÀLISI
UNA AROMA
UNA AU
EL CALOR
LA DENT
UNA OLOR
LES POSTRES
LA RESPLENDOR
LA RESTA
LA SÍNDROME
LA SUOR
LA SIDA
Alguns noms canvien de significat en canviar de gènere
EL CANAL (d’Urgell)
LA CANAL (de la teulada)
EL CLAU (de clavar)
LA CLAU ( d’obrir la porta)
UN EDITORIAL (article)
UNA EDITORIAL (empresa)
EL FI (la finalitat, objetiu)
LA FI (el final, l’acabament)
EL GUIA (perona)
LA GUIA (llibre per guiar)
EL LLUM (aparell)
LA LLUM (resplendor, claror)
UN ORDRE (contrari de desordre)
UNA ORDRE (manament)
EL POLS (batec) (el pulso)
LA POLS (partícules en suspensió)
EL SON (dormida)
LA SON (ganes de dormir)
EL TERRA (el sòl)
LA TERRA (planeta, matèria)
EL VALL (excavació, fossat, del castell)
LA VALL (entre muntanyes)
EL VOCAL (d’una junta)
LA VOCAL (lletra)
FER EL FEMENÍ
A) Generalment s’afegeix una –A al masculí.
MASCULÍ + -A
Noi noia
Avi àvia
De vegades, l’última consonant es modifiqui:
-p / -ba
Llop lloba
-t / -da
Cunyat cunyada
-c / -ga
Amic amiga
-s / -ssa
Ós óssa
-u / -va
Hereu hereva/hereua
B) Els substantius acabats en –E, -O, -U átones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una –A
-e / -a
Un alumne Una alumna
Un psiquiatre Una psiquiatra
Un pediatre Una pediatra
Un sogre Una sogra
-o / -a
Un monjo Una monja
-u / -a
Un europeu Una europea
C) El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions –NA, -INA, -ESSA:
-na
Cosí Cosina
Veí Veïna
Germà Germana
-ina
Gall Gallina
-essa (cárrecs, títols nobiliaris, professions)
Metge metgessa
Ca cussa
Jutge jutgessa
Abat abadessa
Batle batlessa
Alcalde alcaldessa
Duc duquessa
Comte comtessa
Baró baronessa
Hi ha TRES EXCEPCIONS –ESA (amb una sola S)
Príncep princesa
Marquès marquesa
Pagès pagesa
D) Alguns noms femenins tenen unes terminacios pròpies
-or / -riu
Actor actriu
Institutor institutriu
Emperador emperadriu
-òleg / òloga
Psicòleg psicòloga
Neuròleg neuròloga
Filòleg filòloga
Fisiòleg fisiòloga
E) En un nombre molt reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení afegint-hi –OT
-ot
Bruixa bruixot
Merla merlot
Dida didot
Perdiu perdigot
Llebre llebrot
Fura furot
F) Hi ha alguns masculins i femenins que es corresponen, però que tenen una arrel diferent:
Amo mestressa/madona ≠ mestre mestra
Gendre nora
Cavall egua
Ase / ruc somera
Boc cabra
Oncle / conco tia
Porc truja
Toro vaca
Be / xot ovella
G) Algunas formas serveixen per designar el dos gèneres. Son els que acaben en –AIRE, -ISTA, -CIDA, -TA
-aire
El boletaire la boletaire
-cida
El suïcida la suïcida
-ista
El florista la florista
-ta
El gimnasta la gimnasta
Hi ha d’altres substantius d’una sola terminació, molts del queals provenen d’adjectius:
Noble el noble la noble
Salvatge el salvatge la salvatge
Jove el jove la jove
Conserge el conserge la conserge
Àrab el àrab la àrab
EL NOMBRE
L’altra forma de concordança entre el substantiu i diversos elements de la frase és el nombre: indicant si és singular o plural.
A) La majoria dels sustantius formen el plural afegint una –S al singular
Singular + S
Pare pares
Carrer carrers
Actriu actrius
B) Els substantius acabats en –A àtona canvien aquesta –A en –ES
Casa cases
Dona dones
Dia dies
Aquesta norma pot provocar algunes alteracions ortogràfiques:
-ca /-ques
Roca roques
-ga /-gues
Amiga amigues
-ça / ces
Plaça places
-gua /-gües
Aigua aigües
-ja / -ges
Platja platges
-qua / -qües
Pasqua pasqües
C) La majoria dels substantius acabatas en vocal tònica afegeixen –NS:
Mà mans
Pi pins
Carbó carbons
En canvi n’hi ha que afegeixen una –S al singular:
- El nom de les lletres; les as, les bes, les ces
- El nom de les notes musicals: els dos, els mis
- Uns quants noms: cafès, sofàs, bebès, calés, bisturís, quinqués, clixés, consomés
D) Els substantius masculins aguts acabats en –S, -Ç, -X, -IX, -TX formen el plural afegint –OS
Pis pisos
Braç braços
Reflex reflexos
Peix peixos
Despatx despatxos
Un nombre considerable de substantius que acaben en –S la dupliquen
Cabàs cabassos
Nas nassos
Pastís pastissos
E) Els substantius acabats en –SC, -ST, -XT, -IG tenen doble forma de plural:
Disc discs discos
Gust gusts gustos
Text texts textos
Passeig passeigs passejos
Desigs desitjos
Mots Invariables
De vegades hi ha mots que són invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural:
Els dies de la setmana llevat de dissabte i diumenge
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
Noms masculins plans i acabats en –S
Llapis
Bíceps
Noms acabats en –US
Tipus
Globus
Sinus
ELS SUBSTANTIUS
EL GÈNERE
Lligam que s’estableix en funció de si el nom és masculí o femení.
Són masculins
ELS AFORES
UN ANELL
UN AVANTATGE
EL COMPTE
EL CORRENT
EL COSTUM
EL DEUTE
EL DUBTE
ELS ESPINACS
EL FRONT
ELS LLEGUMS
EL LLEIXIU
EL PEBRE
EL PENDENT
EL SENYAL
Són femenins
UNA ALLAU
UNA AMARGOR
UNA ANÀLISI
UNA AROMA
UNA AU
EL CALOR
LA DENT
UNA OLOR
LES POSTRES
LA RESPLENDOR
LA RESTA
LA SÍNDROME
LA SUOR
LA SIDA
Alguns noms canvien de significat en canviar de gènere
EL CANAL (d’Urgell)
LA CANAL (de la teulada)
EL CLAU (de clavar)
LA CLAU ( d’obrir la porta)
UN EDITORIAL (article)
UNA EDITORIAL (empresa)
EL FI (la finalitat, objetiu)
LA FI (el final, l’acabament)
EL GUIA (perona)
LA GUIA (llibre per guiar)
EL LLUM (aparell)
LA LLUM (resplendor, claror)
UN ORDRE (contrari de desordre)
UNA ORDRE (manament)
EL POLS (batec) (el pulso)
LA POLS (partícules en suspensió)
EL SON (dormida)
LA SON (ganes de dormir)
EL TERRA (el sòl)
LA TERRA (planeta, matèria)
EL VALL (excavació, fossat, del castell)
LA VALL (entre muntanyes)
EL VOCAL (d’una junta)
LA VOCAL (lletra)
FER EL FEMENÍ
A) Generalment s’afegeix una –A al masculí.
MASCULÍ + -A
Noi noia
Avi àvia
De vegades, l’última consonant es modifiqui:
-p / -ba
Llop lloba
-t / -da
Cunyat cunyada
-c / -ga
Amic amiga
-s / -ssa
Ós óssa
-u / -va
Hereu hereva/hereua
B) Els substantius acabats en –E, -O, -U átones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una –A
-e / -a
Un alumne Una alumna
Un psiquiatre Una psiquiatra
Un pediatre Una pediatra
Un sogre Una sogra
-o / -a
Un monjo Una monja
-u / -a
Un europeu Una europea
C) El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions –NA, -INA, -ESSA:
-na
Cosí Cosina
Veí Veïna
Germà Germana
-ina
Gall Gallina
-essa (cárrecs, títols nobiliaris, professions)
Metge metgessa
Ca cussa
Jutge jutgessa
Abat abadessa
Batle batlessa
Alcalde alcaldessa
Duc duquessa
Comte comtessa
Baró baronessa
Hi ha TRES EXCEPCIONS –ESA (amb una sola S)
Príncep princesa
Marquès marquesa
Pagès pagesa
D) Alguns noms femenins tenen unes terminacios pròpies
-or / -riu
Actor actriu
Institutor institutriu
Emperador emperadriu
-òleg / òloga
Psicòleg psicòloga
Neuròleg neuròloga
Filòleg filòloga
Fisiòleg fisiòloga
E) En un nombre molt reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení afegint-hi –OT
-ot
Bruixa bruixot
Merla merlot
Dida didot
Perdiu perdigot
Llebre llebrot
Fura furot
F) Hi ha alguns masculins i femenins que es corresponen, però que tenen una arrel diferent:
Amo mestressa/madona ≠ mestre mestra
Gendre nora
Cavall egua
Ase / ruc somera
Boc cabra
Oncle / conco tia
Porc truja
Toro vaca
Be / xot ovella
G) Algunas formas serveixen per designar el dos gèneres. Son els que acaben en –AIRE, -ISTA, -CIDA, -TA
-aire
El boletaire la boletaire
-cida
El suïcida la suïcida
-ista
El florista la florista
-ta
El gimnasta la gimnasta
Hi ha d’altres substantius d’una sola terminació, molts del queals provenen d’adjectius:
Noble el noble la noble
Salvatge el salvatge la salvatge
Jove el jove la jove
Conserge el conserge la conserge
Àrab el àrab la àrab
EL NOMBRE
L’altra forma de concordança entre el substantiu i diversos elements de la frase és el nombre: indicant si és singular o plural.
A) La majoria dels sustantius formen el plural afegint una –S al singular
Singular + S
Pare pares
Carrer carrers
Actriu actrius
B) Els substantius acabats en –A àtona canvien aquesta –A en –ES
Casa cases
Dona dones
Dia dies
Aquesta norma pot provocar algunes alteracions ortogràfiques:
-ca /-ques
Roca roques
-ga /-gues
Amiga amigues
-ça / ces
Plaça places
-gua /-gües
Aigua aigües
-ja / -ges
Platja platges
-qua / -qües
Pasqua pasqües
C) La majoria dels substantius acabatas en vocal tònica afegeixen –NS:
Mà mans
Pi pins
Carbó carbons
En canvi n’hi ha que afegeixen una –S al singular:
- El nom de les lletres; les as, les bes, les ces
- El nom de les notes musicals: els dos, els mis
- Uns quants noms: cafès, sofàs, bebès, calés, bisturís, quinqués, clixés, consomés
D) Els substantius masculins aguts acabats en –S, -Ç, -X, -IX, -TX formen el plural afegint –OS
Pis pisos
Braç braços
Reflex reflexos
Peix peixos
Despatx despatxos
Un nombre considerable de substantius que acaben en –S la dupliquen
Cabàs cabassos
Nas nassos
Pastís pastissos
E) Els substantius acabats en –SC, -ST, -XT, -IG tenen doble forma de plural:
Disc discs discos
Gust gusts gustos
Text texts textos
Passeig passeigs passejos
Desigs desitjos
Mots Invariables
De vegades hi ha mots que són invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural:
Els dies de la setmana llevat de dissabte i diumenge
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
Noms masculins plans i acabats en –S
Llapis
Bíceps
Noms acabats en –US
Tipus
Globus
Sinus
TEMA 7 - LA VOCAL NEUTRA
TEMA 7
LA VOCAL NEUTRA [∂]
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS SUBSTANTIUS (a fi de paraula)
- Els noms masculins acabats en vocal neutra s’escriven generalment, amb –E
EX: LLIBRE, ARBRE, RAVE, DEUTE, COMPTE, FRARE, HOME,…
Excepcions (masculins acabats en –A)
- ARCA - MONARCA, PATRIARCA…
- ISTA - PERIODISTA, PIANISTA…
- CIDA - INSECTICIDA, HOMICIDA…
- TA - POETA, ATLETA
- MA - TEMA, PROBLEMA
Altres mots:
DIA, MAPA, GORIL·LA, TITELLA, PAPA,…
- Els noms femenins acabats en vocal neutra s’escriuen habitualment, amb –A
EX: TERRA, ESCOLA, VIDA, TARDA, PESTA, POMA, DONA,..
Excepcions (Femenins acabats en –E)
MARE, FEBRE, LLEBRE, TORRE, HIGIENE, IMATGE, SUPERFÍCIE, CATÀSTROFE, PIRÀMIDE, CLASSE, SÍNDROME, ÍNDOLE, MATILDE, IRENE, SÈRIE, ESPÈCIE, FASE, BASE,…
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN LES PLURALS
SINGULAR PLURAL
E ÀTONA -- +S
A ÁTONA -- +ES
-CA -- -QUES
-QUA -- -QÜES
-ÇA -- -CES
-JA -- -GES
EX:
E ÁTONA
LLIBRE -- LLIBRES
HOME -- HOMES
SÈRIE -- SÈRIES
A ÀTONA
CARA -- CARES
DONA -- DONES
TEMA -- TEMES
-CA
COCA -- COQUES
ROCA -- ROQUES
-QUA
PASQUA -- PASQÜES
-ÇA
PLAÇA -- PLACES
RAÇA -- RACES
PUÇA -- PUCES
-JA
TARONJA -- TARONGES
MONJA -- MONGES
ESPONJA -- ESPONGES
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS ADJECTIUS
Sí, en castella, un adjectiu té dues terminacions (una forma per al masculí i una altra per al femení), el mateix passa en català.
Sí, l’adjectiu, té una sola terminació (una mateixa forma per a masculí i femení) també es tindrà una en català.
Casos de no coincidència Català/Castellà
CATALÀ CASTELLÀ
POBRE, POBRA POBRE
AUTODIDACTE, AUTODIDACTA AUTODIDACTA
RUDE RUDO, RUDA
XERRAIRE HABLADOR, HABLADORA
GOLAFRE GLOTÓN, GLOTONA
EX:
MELÓ AGRE
CASTELLÀ AGRIO/A
TARONJA AGRA
CIUTADÀ BELGA
CASTELLÀ BELGA
CIUTADANA BELGA
CARRER AMPLE
CASTELLÀ AMPLIO/A
AVINGUDA AMPLA
COMPTE EXACTE
CASTELLÀ EXACTO/A
XIFRA EXACTA
ANGLE RECTE
CASTELLÀ RECTO/A
LÍNIA RECTA
ACORD UNÀNIME
CASTELLÀ UNÁNIME
DECISIÓ UNÀNIME
LLOC SINISTRE
CASTELLÀ SINIESTRO/A
COVA SINISTRA
HOME JOVE
CASTELLÀ JOVEN
DONA JOVE
NIN PULCRE
CASTELLÀ PULCRO/PULCRA
NINA PULCRA
CONCEPTE ABSTRACTE
CASTELLÀ ABSTRACTO/A
IDEA ABSTRACTA
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS VERBS
Hi ha dues regles:
1a. Si el so de vocal neutra [∂] és el darrer que es pronuncia en un verb s’escriu, normalment, -A
ELL CANTA, ELLA ANAVA, JO DEIA, ELL CREIA, PARLA!, CAMINA!...
EXCEPCIONS
A) Els Imperatius VINE, OBRE, CORRE, OMPLE
B) La 3a. persona del singular dels verbs “CORRER”, “OBRIR” i “OMPLIR”
ELL OBRE, ELLA CORRE, ELL OMPLE
C) Els infinitius acabats en –RE de la 2a. conjugació
TREURE, CREURE, VIURE, SEURE, COURE, MOURE…
2a. Si el so de vocal neutra [∂ és el penúltim que es pronuncia en un verb s’escriu sempre, -E
TU PARLES, ELLS ANAVEN, ELLES COMPREN, NOSALTRES TENÍEM, VOSALTRES SABÍEU
ELS VERBS JEURE, TREURE, NÉIXER
Si la vocal del radical del verb es troba en posició tònica s’escriu –E
Si es troba però, en posició àtona, s’escriu –A
TREURE
Present d’indicatiu Futur Imperfet d’indicatiu
Jo TrEc Jo TrAuré Jo TrEia
Tu TrEus Tu TrAuràs Tu TrEies
Ell/Ella TrEu Ell/Ella TrAurà Ell/Ella TrEia
Nos TrAiem Nos TrAurem Nos TrÈiem
Vos TrAieu Vos TrAureu Vos TrÈieu
Ells/Elles TrEuen Ells/Elles TrAuran Ells/Elles TrEien
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS LEXEMES
S’ha de cercar una paraula de la mateixa família en la qual la vocal en qüestió es trobi en posició tònica per a saber si s’ha d’escriure “A” o bé “E”.
Prim_renc PrimEr PimErenc
Sab_ter SabAta SabAter
Br_ncatge BrAnca BrAncatge
P_net PA PAnet
S_ler SAl SAler
T_ulada TEula TEulada
T_ulada TAula TAulada
C_net CA CAnet
R_teta RAta RAteta
Enll_stir LlEst EnllEstir
Ent_ndrir TEndre EntEndrir
P_uet PEu PEuet
P_uet PAu PAuet
Abr_áda BrAç AbrAçada
MOTS AMB DIFICULTATS
S’escriuen amb A:
ASSASSÍ, AVALUAR, AVARIA, AMBAIXADA, AFAITAR, DAVANTAL, RANCOR, SANEFA, AVANTATGE, DAVANT.
S’escriuen amb E:
ÀNEC, ASSEMBLEA, EBENISTA, EMPARAR, EMPORDÀ, ENYORANÇA, ESTELLA, ESTEVE
MERAVELLA, MONESTIR, ORFE, ORGUE, RAVE, RESPLENDENT, TREBALL, VERNÍS, ESPÀRREC, SERGENT.
LA VOCAL NEUTRA [∂]
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS SUBSTANTIUS (a fi de paraula)
- Els noms masculins acabats en vocal neutra s’escriven generalment, amb –E
EX: LLIBRE, ARBRE, RAVE, DEUTE, COMPTE, FRARE, HOME,…
Excepcions (masculins acabats en –A)
- ARCA - MONARCA, PATRIARCA…
- ISTA - PERIODISTA, PIANISTA…
- CIDA - INSECTICIDA, HOMICIDA…
- TA - POETA, ATLETA
- MA - TEMA, PROBLEMA
Altres mots:
DIA, MAPA, GORIL·LA, TITELLA, PAPA,…
- Els noms femenins acabats en vocal neutra s’escriuen habitualment, amb –A
EX: TERRA, ESCOLA, VIDA, TARDA, PESTA, POMA, DONA,..
Excepcions (Femenins acabats en –E)
MARE, FEBRE, LLEBRE, TORRE, HIGIENE, IMATGE, SUPERFÍCIE, CATÀSTROFE, PIRÀMIDE, CLASSE, SÍNDROME, ÍNDOLE, MATILDE, IRENE, SÈRIE, ESPÈCIE, FASE, BASE,…
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN LES PLURALS
SINGULAR PLURAL
E ÀTONA -- +S
A ÁTONA -- +ES
-CA -- -QUES
-QUA -- -QÜES
-ÇA -- -CES
-JA -- -GES
EX:
E ÁTONA
LLIBRE -- LLIBRES
HOME -- HOMES
SÈRIE -- SÈRIES
A ÀTONA
CARA -- CARES
DONA -- DONES
TEMA -- TEMES
-CA
COCA -- COQUES
ROCA -- ROQUES
-QUA
PASQUA -- PASQÜES
-ÇA
PLAÇA -- PLACES
RAÇA -- RACES
PUÇA -- PUCES
-JA
TARONJA -- TARONGES
MONJA -- MONGES
ESPONJA -- ESPONGES
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS ADJECTIUS
Sí, en castella, un adjectiu té dues terminacions (una forma per al masculí i una altra per al femení), el mateix passa en català.
Sí, l’adjectiu, té una sola terminació (una mateixa forma per a masculí i femení) també es tindrà una en català.
Casos de no coincidència Català/Castellà
CATALÀ CASTELLÀ
POBRE, POBRA POBRE
AUTODIDACTE, AUTODIDACTA AUTODIDACTA
RUDE RUDO, RUDA
XERRAIRE HABLADOR, HABLADORA
GOLAFRE GLOTÓN, GLOTONA
EX:
MELÓ AGRE
CASTELLÀ AGRIO/A
TARONJA AGRA
CIUTADÀ BELGA
CASTELLÀ BELGA
CIUTADANA BELGA
CARRER AMPLE
CASTELLÀ AMPLIO/A
AVINGUDA AMPLA
COMPTE EXACTE
CASTELLÀ EXACTO/A
XIFRA EXACTA
ANGLE RECTE
CASTELLÀ RECTO/A
LÍNIA RECTA
ACORD UNÀNIME
CASTELLÀ UNÁNIME
DECISIÓ UNÀNIME
LLOC SINISTRE
CASTELLÀ SINIESTRO/A
COVA SINISTRA
HOME JOVE
CASTELLÀ JOVEN
DONA JOVE
NIN PULCRE
CASTELLÀ PULCRO/PULCRA
NINA PULCRA
CONCEPTE ABSTRACTE
CASTELLÀ ABSTRACTO/A
IDEA ABSTRACTA
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS VERBS
Hi ha dues regles:
1a. Si el so de vocal neutra [∂] és el darrer que es pronuncia en un verb s’escriu, normalment, -A
ELL CANTA, ELLA ANAVA, JO DEIA, ELL CREIA, PARLA!, CAMINA!...
EXCEPCIONS
A) Els Imperatius VINE, OBRE, CORRE, OMPLE
B) La 3a. persona del singular dels verbs “CORRER”, “OBRIR” i “OMPLIR”
ELL OBRE, ELLA CORRE, ELL OMPLE
C) Els infinitius acabats en –RE de la 2a. conjugació
TREURE, CREURE, VIURE, SEURE, COURE, MOURE…
2a. Si el so de vocal neutra [∂ és el penúltim que es pronuncia en un verb s’escriu sempre, -E
TU PARLES, ELLS ANAVEN, ELLES COMPREN, NOSALTRES TENÍEM, VOSALTRES SABÍEU
ELS VERBS JEURE, TREURE, NÉIXER
Si la vocal del radical del verb es troba en posició tònica s’escriu –E
Si es troba però, en posició àtona, s’escriu –A
TREURE
Present d’indicatiu Futur Imperfet d’indicatiu
Jo TrEc Jo TrAuré Jo TrEia
Tu TrEus Tu TrAuràs Tu TrEies
Ell/Ella TrEu Ell/Ella TrAurà Ell/Ella TrEia
Nos TrAiem Nos TrAurem Nos TrÈiem
Vos TrAieu Vos TrAureu Vos TrÈieu
Ells/Elles TrEuen Ells/Elles TrAuran Ells/Elles TrEien
LA VOCAL NEUTRA [∂] EN ELS LEXEMES
S’ha de cercar una paraula de la mateixa família en la qual la vocal en qüestió es trobi en posició tònica per a saber si s’ha d’escriure “A” o bé “E”.
Prim_renc PrimEr PimErenc
Sab_ter SabAta SabAter
Br_ncatge BrAnca BrAncatge
P_net PA PAnet
S_ler SAl SAler
T_ulada TEula TEulada
T_ulada TAula TAulada
C_net CA CAnet
R_teta RAta RAteta
Enll_stir LlEst EnllEstir
Ent_ndrir TEndre EntEndrir
P_uet PEu PEuet
P_uet PAu PAuet
Abr_áda BrAç AbrAçada
MOTS AMB DIFICULTATS
S’escriuen amb A:
ASSASSÍ, AVALUAR, AVARIA, AMBAIXADA, AFAITAR, DAVANTAL, RANCOR, SANEFA, AVANTATGE, DAVANT.
S’escriuen amb E:
ÀNEC, ASSEMBLEA, EBENISTA, EMPARAR, EMPORDÀ, ENYORANÇA, ESTELLA, ESTEVE
MERAVELLA, MONESTIR, ORFE, ORGUE, RAVE, RESPLENDENT, TREBALL, VERNÍS, ESPÀRREC, SERGENT.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)