TEMA 2 - DIFTONG

TEMA 2

DIFTONG
És la unió de dues vocals que formen una mateixa síl·laba.
De diftongs n’hi ha de dos tipus:
- Diftongs decreixents
- Diftongs creixents

DIFTONGS DECREIXENTS
Són aquells formats per la unió d’una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u), o bé per la unió de dues vocals febles.
En un diftong decreixent, sempre s’ha de pronunciar amb més força la primera de les vocals que el formen. I si no és així, no hi ha diftong.
AI -- AIRE -- AI-RE
-- PA-IS -- PA-IS
EI -- FEINA -- FEI-NA
VEINA -- VE-I-NA
AU -- PAU -- PAU
-- LLAUT -- LLA-UT
UI -- CUINA -- CUI-NA
-- RUINA -- RU-I-NA
Semivocals
Les IS i les US que formen part d’un diftong decreixent funcionen com a semivocals.
REMEI -- RE-MEI
RENOU -- RE-NOU
COSÍ -- CO-SÍ
COMÚ -- CO-MÚ

DIFTONGS CREIXENTS
Són aquells formats per la unió d’una vocal feble (i,u) amb una vocal forta (a, e, o)
En un diftong creixent, sempre s’ha de pronunciar amb més intensitat la segona de les vocals que el formen. I, si no és així, no hi ha diftong.
Pot haver-hi diftongs creixents a inici de mot
IO-GA IAN-QUI IO-GURT IO-DE
Les IS d’aquestes paraules actuen com a consonants.
Quan tenim tres vocals juntes i, la d’enmig, és una “I” o bé una “U”, aquestes formen síl·laba amb la vocal següent i no amb l’anterior.
NOIA --- NO-IA
CREUEN --- CRE-UEN
YOIA --- YO-IA
SEUEN --- SE-UEN
Les IS i les US d’aquestes mots fan de consonants.
També hi ha diftong creixent en els grups següents:
GUA GUANT QUA QUA-TRE
GÜE LLEN-GÜES QÜE QÜES-TI-Ó
GÜI QÜI
GUO AI-GUO-TA QUO QUO-CI-ENT
Si no sona la “U” no hi ha diftong
GUI-TAR-RA GUIX GUER-RA QUI-OSC QUIT-XA-LLA



ELS HIATUS
Es produeix un hiatus quan dues vocals en contacte no formen diftong.
Això és produeix en els casos següents:

A) Quan tenim una vocal forta (a, e, o) seguida d’una altra vocal forta (a, e, o)
PAELLA --- PA-E-LLA
COET --- CO-ET
TEOREMA --- TE-O-RE-MA
AEROPORT --- A-E-RO-PORT

B) Quan hi ha un aparent diftong decreixent en el qual es pronuncia amb més força la segona vocal.
PAIS --- PA-IS --- PAÍS
VEINA --- VE-I-NA --- VEÏNA
LLUIS --- LLU-IS --- LLUÍS
ROI --- RO-I --- ROÍ
ROINA --- RO-I-NA --- ROÏNA
LLAUT --- LLA-UT --- LLAÜT

C) Quan tenim una “I” o bé una “U”, situades entre consonant i vocal forta (a, e, o), no formen síl·laba amb la vocal següent.
DIA --- DI-A
SUAR --- SU-AR
ITALIA --- I-TÀ-LI-A
INDUSTRIA --- IN-DÚS-TRI-A
SUECIA --- SU-È-CI-A