TEMA 5 - LA PUNTUACIÓ

TEMA 5

LA PUNTUACIÓ

LA COMA

Casos més generals:

- Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (o, i, ni)

Comprarem sal, pa, ous i peix
Va arribar a les nou, va sopar i se’n va anar de seguida

- Delimita els vocatius (quan cridem o invoquem algú)

Tu, vine. Rosa, escolta’m

- Delimita els fragments explicatius o incisos:

El Marcel, el seu home, és suís.

Molt sovint aquests incisos estan introduïts pel pronom relatiu que:

L’Eva, que és de Balsareny, estudia empresarials

- Generalment es posa davant i darrere dels elements de la frase que no segueixen l’ordre habitual (subjecte-verb-complements). Els complements circumstancials breus desplaçats poden prescindir-ne, especialment els de temps i de lloc.

A la Teresa, he de telefonar.

- Marca l’elisió d’un verb

Tu en saps molt; jo, no tant

- Normalment es posa davant de les conjuncions però i sinò i d’altres que encapçalen les oracions adversatives:

M’agradaria venir, però tinc molta feina

- Generalment cal posar-la quan es repeteix per mitjà d’un pronom un element que ja és a l’oració:

De torrons, ja n’he comprat

- En general no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i el seu complements essencials (directe, indirecte, atribut…)

El noi de la botiga de la cantonada i la seva germana han comprat un pis al barri nou



- A més, també separa:
o La localitat de la data: Tàrrega, 12 de novembre de 1905
o El nom del carrer del número de l’edifici, i aquest, del pis i la porta: C. del Pi, 2, 4t 3a.
o La fórmula de salutació al començament de les cartes: Estimat Carles,
o La fórmula de comiat de les cartes quan no és una frase: Ben cordialment,