TEMA 8 - ELS SUBSTANTIUS

TEMA 8

ELS SUBSTANTIUS

EL GÈNERE
Lligam que s’estableix en funció de si el nom és masculí o femení.

Són masculins

ELS AFORES
UN ANELL
UN AVANTATGE
EL COMPTE
EL CORRENT
EL COSTUM
EL DEUTE
EL DUBTE
ELS ESPINACS
EL FRONT
ELS LLEGUMS
EL LLEIXIU
EL PEBRE
EL PENDENT
EL SENYAL

Són femenins

UNA ALLAU
UNA AMARGOR
UNA ANÀLISI
UNA AROMA
UNA AU
EL CALOR
LA DENT
UNA OLOR
LES POSTRES
LA RESPLENDOR
LA RESTA
LA SÍNDROME
LA SUOR
LA SIDA

Alguns noms canvien de significat en canviar de gènere

EL CANAL (d’Urgell)
LA CANAL (de la teulada)
EL CLAU (de clavar)
LA CLAU ( d’obrir la porta)
UN EDITORIAL (article)
UNA EDITORIAL (empresa)
EL FI (la finalitat, objetiu)
LA FI (el final, l’acabament)
EL GUIA (perona)
LA GUIA (llibre per guiar)
EL LLUM (aparell)
LA LLUM (resplendor, claror)
UN ORDRE (contrari de desordre)
UNA ORDRE (manament)
EL POLS (batec) (el pulso)
LA POLS (partícules en suspensió)
EL SON (dormida)
LA SON (ganes de dormir)
EL TERRA (el sòl)
LA TERRA (planeta, matèria)
EL VALL (excavació, fossat, del castell)
LA VALL (entre muntanyes)
EL VOCAL (d’una junta)
LA VOCAL (lletra)

FER EL FEMENÍ

A) Generalment s’afegeix una –A al masculí.

MASCULÍ + -A
Noi noia
Avi àvia

De vegades, l’última consonant es modifiqui:

-p / -ba
Llop lloba

-t / -da
Cunyat cunyada

-c / -ga
Amic amiga

-s / -ssa
Ós óssa

-u / -va
Hereu hereva/hereua

B) Els substantius acabats en –E, -O, -U átones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una –A

-e / -a
Un alumne Una alumna
Un psiquiatre Una psiquiatra
Un pediatre Una pediatra
Un sogre Una sogra
-o / -a
Un monjo Una monja
-u / -a
Un europeu Una europea

C) El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions –NA, -INA, -ESSA:

-na
Cosí Cosina
Veí Veïna
Germà Germana

-ina
Gall Gallina

-essa (cárrecs, títols nobiliaris, professions)
Metge metgessa
Ca cussa
Jutge jutgessa
Abat abadessa
Batle batlessa
Alcalde alcaldessa
Duc duquessa
Comte comtessa
Baró baronessa

Hi ha TRES EXCEPCIONS –ESA (amb una sola S)
Príncep princesa
Marquès marquesa
Pagès pagesa

D) Alguns noms femenins tenen unes terminacios pròpies

-or / -riu
Actor actriu
Institutor institutriu
Emperador emperadriu

-òleg / òloga
Psicòleg psicòloga
Neuròleg neuròloga
Filòleg filòloga
Fisiòleg fisiòloga

E) En un nombre molt reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení afegint-hi –OT

-ot
Bruixa bruixot
Merla merlot
Dida didot
Perdiu perdigot
Llebre llebrot
Fura furot

F) Hi ha alguns masculins i femenins que es corresponen, però que tenen una arrel diferent:

Amo mestressa/madona ≠ mestre mestra
Gendre nora
Cavall egua
Ase / ruc somera
Boc cabra
Oncle / conco tia
Porc truja
Toro vaca
Be / xot ovella

G) Algunas formas serveixen per designar el dos gèneres. Son els que acaben en –AIRE, -ISTA, -CIDA, -TA

-aire
El boletaire la boletaire

-cida
El suïcida la suïcida

-ista
El florista la florista

-ta
El gimnasta la gimnasta

Hi ha d’altres substantius d’una sola terminació, molts del queals provenen d’adjectius:

Noble el noble la noble
Salvatge el salvatge la salvatge
Jove el jove la jove
Conserge el conserge la conserge
Àrab el àrab la àrab


EL NOMBRE
L’altra forma de concordança entre el substantiu i diversos elements de la frase és el nombre: indicant si és singular o plural.

A) La majoria dels sustantius formen el plural afegint una –S al singular

Singular + S
Pare pares
Carrer carrers
Actriu actrius

B) Els substantius acabats en –A àtona canvien aquesta –A en –ES

Casa cases
Dona dones
Dia dies

Aquesta norma pot provocar algunes alteracions ortogràfiques:

-ca /-ques
Roca roques

-ga /-gues
Amiga amigues

-ça / ces
Plaça places

-gua /-gües
Aigua aigües

-ja / -ges
Platja platges

-qua / -qües
Pasqua pasqües

C) La majoria dels substantius acabatas en vocal tònica afegeixen –NS:

Mà mans
Pi pins
Carbó carbons

En canvi n’hi ha que afegeixen una –S al singular:
- El nom de les lletres; les as, les bes, les ces
- El nom de les notes musicals: els dos, els mis
- Uns quants noms: cafès, sofàs, bebès, calés, bisturís, quinqués, clixés, consomés

D) Els substantius masculins aguts acabats en –S, -Ç, -X, -IX, -TX formen el plural afegint –OS

Pis pisos
Braç braços
Reflex reflexos
Peix peixos
Despatx despatxos

Un nombre considerable de substantius que acaben en –S la dupliquen

Cabàs cabassos
Nas nassos
Pastís pastissos

E) Els substantius acabats en –SC, -ST, -XT, -IG tenen doble forma de plural:

Disc discs discos
Gust gusts gustos
Text texts textos
Passeig passeigs passejos
Desigs desitjos

Mots Invariables
De vegades hi ha mots que són invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural:
Els dies de la setmana llevat de dissabte i diumenge
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
Noms masculins plans i acabats en –S
Llapis
Bíceps
Noms acabats en –US
Tipus
Globus
Sinus